El director de l'FBI, Kash Patel, va confirmar aquest dimecres davant el Comitè d'Intel·ligència del Senat dels Estats Units que l'agència compra dades disponibles al mercat per rastrejar moviments i conèixer la localització de persones. La declaració suposa la primera confirmació expressa d'aquesta pràctica des que l'anterior director de l'organisme, Christopher Wray, sostingués el 2023 que s'havia fet en el passat.
Patel va defensar durant l'audiència que aquest accés a informació personal s'ajusta al marc legal estatunidenc. Segons va explicar, l'FBI recorre a dades comercialitzades per empreses privades que recopilen rastre digital dels usuaris i després el venen a tercers.
"Adquirim informació disponible al mercat que és compatible amb la Constitució i les lleis de la Llei de Privadesa de les Comunicacions Electròniques, i això ens ha proporcionat informació d'intel·ligència valuosa" - Kash Patel, director de l'FBI
Compra de dades personals a intermediaris privats
L'accés de l'FBI es produeix a través de data brokers o comerciants de dades, companyies que reuneixen informació obtinguda de l'ús quotidià de serveis digitals. Entre aquest material figuren transaccions amb targetes de crèdit i activitat en xarxes socials, segons les dades conegudes.
El text assenyala que aquesta informació pot vendre's a compradors privats o institucionals sempre que no siguin adversaris estrangers com la Xina, Rússia o l'Iran.
La pràctica permet a l'agència obtenir informació personal sense recórrer directament als operadors de telefonia mòbil, un punt especialment sensible des del canvi de criteri fixat pel Tribunal Suprem dels Estats Units.
El debat sobre l'ordre judicial
Des del 2018, el Suprem nord-americà exigeix a les forces policials una ordre judicial perquè les companyies telefòniques entreguin dades de localització dels seus clients. Aquest requisit afecta el lliurament directe per part de les operadores, però el debat polític i jurídic s'ha desplaçat en els últims anys cap a la compra de dades ja comercialitzades per tercers.
En aquest context, el senador demòcrata Ron Wyden i el senador republicà Mike Lee van presentar divendres passat la Llei de Reforma de la Vigilància Governamental.
La proposta obligaria a l'FBI i a la resta d'agències policials o d'intel·ligència a disposar sempre d'una ordre judicial per accedir a dades personals de la ciutadania.
Crítiques al Senat per l'abast del rastreig
Durant la compareixença de Patel, Wyden va carregar contra aquesta via d'obtenció d'informació i va alertar del risc afegit que, a parer seu, suposa l'ús d'eines d'intel·ligència artificial per processar grans volums de dades privades.
"Fer-ho sense una ordre judicial és una burla escandalosa de la Quarta Esmena; resulta especialment perillós atès l'ús de la intel·ligència artificial per rastrejar quantitats massives d'informació privada" - Ron Wyden, senador demòcrata
La confirmació de l'FBI reobre així el xoc entre les necessitats d'intel·ligència i els límits legals sobre privacitat, en un moment en què el Senat estudia una reforma per tancar aquesta via d'accés a la informació personal sense autorització judicial.