El diputat Agustín Rossi va registrar el 27 de maig de 2026 una petició d'informes al Poder Executiu perquè detalli com funcionarà el sistema Bessó Digital Social, presentat com una eina d'intel·ligència artificial aplicada a les polítiques socials.
La iniciativa posa el focus en una contradicció central. Mentre el sistema s'anuncia per gestionar prestacions socials, Rossi reclama aclariments sobre si pot acabar automatitzant decisions sensibles, com l'assignació de beneficis, l'elaboració de perfils d'usuaris o la baixa d'ajudes sense una intervenció humana suficient.
Rossi va demanar detalls sobre dades, algorismes i contractes del Bessó Digital Social
El projecte de resolució va ser girat a les comissions d'Afers Constitucionals i de Comunicacions i Informàtica. En aquest text, el legislador reclama informació sobre les bases de dades personals que s'integraran, els algorismes que s'utilitzaran i el tipus d'intel·ligència artificial previst en el sistema.
També sol·licita conèixer si hi haurà auditories externes o algun mecanisme de supervisió independent. A això suma els protocols de seguretat informàtica, el pressupost assignat i els contractes o convenis signats per posar en marxa l'eina.
A més, Rossi vol establir si el sistema tindrà capacitat per intervenir en decisions que afecten directament els usuaris de prestacions socials. Entre aquests suposats enumera l'assignació de beneficis, la generació de perfils o puntuacions i l'eventual baixa de prestacions.
El projecte cita límits legals i antecedents internacionals qüestionats
En el seu plantejament, el diputat va advertir que la iniciativa podria suposar un tractament massiu i centralitzat de dades personals de milions d'argentins. Per això va sostenir que l'Estat ha d'aplicar un esquema de funcionament rigorós i transparent abans de desplegar una eina d'aquest abast.
Rossi va recordar que la legislació vigent, inclosa la Llei de Protecció de Dades Personals, fixa límits estrictes per al tractament d'informació sensible. En aquesta mateixa línia, va vincular el debat a la necessitat de controls democràtics, auditories independents i supervisió humana sobre qualsevol sistema automatitzat.
Fora de l'Argentina, el projecte esmenta antecedents que van acabar sota qüestionament. Cita el cas dels Països Baixos, on un sistema de perfilament social va ser declarat il·legal, i també experiències al Regne Unit que van rebre crítiques per errors i biaixos en l'assignació de beneficis.
El text presentat per Rossi sosté que el Congrés no pot quedar al marge del desenvolupament d'eines tecnològiques d'aquest tipus sense garanties adequades, i va quedar formalment girat a les comissions d'Afers Constitucionals i de Comunicacions i Informàtica.