Dos cercadors digitals creats per l'enginyer català Gerard Giménez han tret a la llum una fuga de dades personals al Portal de Transparència de la Generalitat, un cas que investiga ara l'Autoritat Catalana de Dades. La incidència va portar la Generalitat a desactivar durant unes hores el flux d'informació del portal per corregir la publicació de dades personals de beneficiaris de subvencions.
Giménez va llançar fa un mes Contractes.cat, centrat en contractació pública, i Subvencions.cat, dedicat a les ajudes públiques, amb l'objectiu de facilitar l'accés a la informació ja disponible al Portal de Transparència. La iniciativa va arribar fins i tot a l'últim ple del Parlament, on va ser citada durant la sessió.
Un accés més simple a contractes i subvencions
Els dos portals permeten consultar de manera més àgil dades de contractació i subvencions, a més d'un registre d'adjudicacions de les entitats beneficiades. Subvencions.cat xifra en gairebé 5.000 milions d'euros les subvencions atorgades per la Generalitat el 2025.
Entre les entitats que més fons haurien rebut en els últims deu anys figuren, sempre segons aquest cercador, l'Ajuntament de Barcelona amb 501 milions d'euros, el Consell de l"Advocacia Catalana amb 397 milions, la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya amb 228 milions, la Universitat de Barcelona amb 125 milions i la Fundació de l'Hospital de Sant Pau amb 120 milions.
Menjòmetre amplia el model amb indicadors propis
En paral·lel ha aparegut Menjòmetre, un projecte que replica la iniciativa i es presenta com "un observatori independent de subvencions i contractes". L'eina afegeix un sistema de puntuació, un percentatge d'adjudicacions sense competència i càlculs sobre el nombre de metges que es podrien contractar o parcs infantils que es podrien construir amb els imports adjudicats.
En un dels seus exemples, Menjòmetre sosté que el volum de subvencions concedit a l'Ajuntament de Barcelona donaria per a 830 metges, 228 carrils bici i 380 parcs nous en un any.
Debat sobre l'ús polític de les dades
"Les dades mai són neutres" - Cristina Garde, investigadora de la Universitat Pompeu Fabra
L'aparició d'aquestes eines ha obert un debat sobre com es presenten i s'interpreten les dades públiques. Cristina Garde, investigadora en Mitjans, Comunicació i Cultura de la Universitat Pompeu Fabra, sosté que en el moment en què es representa el món a partir de dades ja es fa una elecció ideològica. Al seu parer, Menjòmetre es ven com una plataforma asèptica i objectiva, però instrumentalitza l'eina.
Garde també adverteix que es senyalen de forma constant entitats de cooperació i considera que aquesta selecció no és casual. En la seva anàlisi, la presentació de les entitats que reben diners públics les situa com a part d'una xarxa clientelar i contraposa els contribuents amb els suposats beneficiaris d'aquest sistema.
L'entorn digital d'Aliança Catalana i Junts figura entre els més actius en el suport a l'eina. Xavier Fargas, coordinador de districtes d'Aliança Catalana, va resumir aquest enfocament amb un missatge difós a les xarxes.
"El poble sap sumar. Toca passar comptes. Menys paguetes" - Xavier Fargas, Aliança Catalana
Per a Garde, darrere d'aquest discurs existeix un nacionalisme exacerbat que apel·la a un nosaltres en lloc de a la noció de cosa pública. També vincula aquest fenomen a la crisi dels mitjans tradicionals i al paper creixent d'usuaris d'X que consideren que han de fiscalitzar directament la informació pública.
Onze anys de llei i una ciutadania poc formada
La llei de transparència vigent a Catalunya supera ja els onze anys. Irene Araguàs, professora de Dret de la Universitat de Barcelona, admet que la sorprèn que eines d'aquest tipus no haguessin aparegut abans. Al seu parer, l'exposició de dades fa l'Estat més vulnerable, però al mateix temps redueix espais per a la corrupció.
Araguàs sosté que la situació actual és millor que l'anterior a la llei, quan l'administració publicava informació de manera més discrecional. Tanmateix, creu que aquest dret no ha arribat del tot a la ciutadania perquè no s'ha difós prou ni s'ha educat adequadament la població per usar-lo.
La professora defensa que la informació pública ha d'oferir-se de manera neutra, però també comprensible. En aquest equilibri, planteja que l'administració incorpori recursos populars com gràfics per acostar els números a la població sense interpretar les dades, però sí facilitant-ne la lectura. Mentrestant, el cas obert per la difusió de dades personals ha situat el focus no només en la utilitat d'aquestes eines, sinó també en els límits i riscos d'una transparència mal desplegada.