Una filtració massiva de dades personals ha afectat 47 responsables públics de fins a quinze comunitats autònomes a Espanya. La bretxa de seguretat va ser detectada en un portal especialitzat en la publicació il·lícita d'informació personal i ha posat en alerta els serveis de ciberseguretat estatals.
Dades sensibles exposades i advertència de noves filtracions
Entre els afectats hi figuren responsables polítics de primer nivell com Isabel Díaz Ayuso, Juan Manuel Moreno Bonilla, María Guardiola, Alfonso Fernández Mañueco, Imanol Pradales, Carlos Mazón, María Chivite i Jorge Azcón. Les dades compromeses varien segons el cas i inclouen adreces de correu electrònic, números de telèfon mòbil, documents nacionals d'identitat, adreces postals completes, matrícules de vehicles, números de compte bancari i referències a subministraments domèstics com el comptador del gas
El suposat responsable de l'atac s'identifica a la xarxa amb l'àlies "Eurogosth". Ha difós missatges intimidatoris dirigits a responsables polítics de diferents comunitats i adverteix d'una possible segona fase en què podrien aparèixer més dades personals, fins i tot informació relativa a familiars. El missatge difós per l'atacant inclou referències ideològiques i un to d'amenaça
Investigació policial i context recent
La Policia Nacional i els serveis de ciberseguretat de l'Estat han obert diligències per identificar els responsables de l'atac. Entre els afectats hi ha càrrecs del PSOE, PP, PNB i Coalició Canària, mentre que no hi figuren representants de Vox.
Aquest episodi es produeix poques hores després d'un altre incident en què es van filtrar dades personals del ministre de Transports, Óscar Puente, el secretari d'Estat de Transports, José Antonio Santano, el president de Renfe, Álvaro Fernández Heredia, i el president d'Adif, Luis Pedro Marco de la Peña. L'autor d'aquest atac anterior, identificat com a "Vindex", va difondre documents d'identitat, telèfons i adreces a través de fòrums especialitzats en pirateria informàtica. Segons la investigació preliminar, la motivació d'aquest atac estaria relacionada amb l'accident ferroviari ocorregut a Adamuz, en què van morir 45 persones.
Reacció institucional i avaluació de riscos
L'Audiència Nacional va investigar els fets anteriors sota la qualificació de ciberterrorisme, una figura penal que podria tornar a aplicar-se si es confirma la intencionalitat intimidatòria o desestabilitzadora d'aquesta nova filtració. Des de diferents àmbits del Govern s'insisteix en la necessitat de reforçar els sistemes de protecció de dades i millorar la coordinació entre administracions per prevenir noves bretxes de seguretat.
En aquests moments s'està avaluant l'impacte d'aquests atacs sobre la seguretat personal dels càrrecs públics i la confiança ciutadana en les institucions. L'alerta es manté a tot el territori i els equips de ciberseguretat treballen per contenir la difusió de les dades filtrades.