La Moncloa ha activat un reforç urgent de la seva ciberseguretat després de l'onada de hackejos que va deixar exposades dades personals d'alts càrrecs del Govern, de la Fiscalia i dels serveis d'intel·ligència. La resposta ja s'ha articulat a través d'un contracte públic amb execució prevista per a l'abril i centrat a blindar la xarxa de la Presidència del Govern.
El pla preveu la renovació integral dels tallafocs i dels sistemes de monitoratge d'activitat en una infraestructura que el mateix Departament de Seguretat de Presidència considera desfasada. Aquest departament admet que en l'actualitat el sistema es recolza en "dos tallafocs en clúster i un analitzador de logs" que requereixen una substitució immediata.
Renovació de la xarxa de Presidència
El contracte preveu l'adquisició de nous equips i el reforç del sistema de registre i anàlisi d'activitat digital durant un període de cinc anys. El pressupost ascendeix a prop de 174.000 euros amb impostos inclosos i també incorpora garanties de fins a cinc anys.
Els nous tallafocs hauran d'integrar sistemes de prevenció d'intrusions, protecció contra malware, control d'aplicacions, filtratge de trànsit web i serveis antispam. A això s'hi sumarà un sistema d'anàlisi de logs per centralitzar i examinar en temps real tota l'activitat que travessa la xarxa de la Presidència.
L'expedient també fixa la figura d'un responsable tècnic com a interlocutor únic, encarregat de supervisar la correcta execució del servei. Tot el contracte s'ha dissenyat amb obligacions alineades amb l'Esquema Nacional de Seguretat.
Dades sensibles difoses a internet
La mesura arriba després que es difonguessin a internet telèfons mòbils, adreces privades i correus electrònics vinculats al president del Govern i a diversos ministres. Entre els afectats figuren Pedro Sánchez, Yolanda Díaz, María Jesús Montero, Félix Bolaños i Esperanza Casteleiro.
La investigació sobre aquesta filtració segueix oberta i està en mans de la Comissaria General d'Informació. En l'àmbit policial, la difusió s'atribueix a un suposat usuari reincident que ja havia publicat dies abans dades relacionades amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
Hipòtesi oberta sobre l'origen de la filtració
La línia de treball dels investigadors apunta a una combinació de bretxes en sistemes i possibles fallades en la gestió de dades exposades en serveis digitals. Per ara no consta un tancament de la investigació ni una resolució definitiva sobre l'origen exacte de la fuga.
El cas recorda una actuació desenvolupada fa mesos a les Canàries, on dos joves van ser detinguts per difondre informació personal de càrrecs públics i representants polítics. En aquella investigació se sostenia a més que part dels beneficis obtinguts haurien estat canalitzats a través de criptomonedes.
Amb aquest reforç, Presidència busca elevar de manera immediata la capacitat de detecció i contenció davant de noves intrusions en un moment especialment sensible, amb una exposició pública de dades que ha afectat algunes de les principals figures de l'Executiu i de l'aparell de l'Estat.