Tres dels sis instituts seleccionats a la província de Lleida per al pla pilot de presència policial han rebutjat obertament participar en la iniciativa. La negativa formal de l'Institut Lo Pla d'Urgell de Bellpuig al departament d'Educació consolida un front d'oposició que ja incloïa els centres Alfons Costafreda de Tàrrega i Ribera del Sió d'Agramunt.
El projecte, fruit de la col·laboració entre els departaments d'Educació i Interior de la Generalitat, pretenia incorporar agents dels Mossos d'Esquadra en aquests espais educatius durant el curs escolar.
La resistència s'estén més enllà de Lleida
No és un fenomen aïllat a les comarques interiors. L'institut Margarida Xirgu de L'Hospitalet també s'ha desmarcat públicament del programa impulsat pel Govern català. Aquesta suma de rebutjos deixa el pla pilot amb una implantació testimonial a la zona on havia d'arrencar amb més força.
Només dos centres lleidatans mantenen una postura diferent davant la proposta institucional.
La direcció de l'Escòla d'Ostalaria de Les és l'únic centre de la demarcació que ha manifestat explícitament la seva intenció de col·laborar amb la iniciativa. Per la seva banda, l'institut Manuel de Pedrolo de Tàrrega no ha emès un rebuig formal, encara que fonts internes confirmen l'existència d'un intens debat dins la comunitat educativa sobre la conveniència d'acceptar la mesura.
Agents sense armes per "afavorir la convivència"
L'executiu autonòmic defensa que l'estratègia busca millorar el clima escolar mitjançant la figura d'agents de paisà i sense armes. La Generalitat assegura que la presència pretén afavorir la convivència en els centres educatius com a eina preventiva davant de conflictes.
"Assignar policies suposa estigmatitzar els centres i part de l'alumnat" - Sindicats i associacions de famílies
Nombrosos sindicats, associacions de famílies d'alumnes i entitats del sector educatiu han qüestionat aquest argument. Els detractors consideren que la mesura etiqueta negativament els estudiants, especialment aquells en situació de vulnerabilitat social o acadèmica.
La polèmica irromp en un escenari d'alta tensió en el sector. Les mobilitzacions docents actuals reclamen millores salarials i laborals, a més d'una reducció urgent de les ràtios d'alumnes per aula.
Curiosament, un centre educatiu del Baix Llobregat que no formava part de la selecció inicial del pla pilot ha sol·licitat pel seu compte incorporar agents de policia a les seves instal·lacions. Aquesta petició contrasta amb el rebuig majoritari dels instituts designats oficialment per provar el model.
La discrepància entre la teoria governamental i l'acceptació real als territoris marca l'estat actual del desplegament. Mentre l'administració insisteix en el caràcter preventiu de la mesura, la majoria de directors dels centres previstos a Lleida han optat per mantenir els Mossos d'Esquadra fora dels seus passadissos.