La carnisseria Rosa Escarp, al carrer Agustins de Cappont de Lleida, abaixarà la persiana el 7 de juny després de 63 anys d'activitat. El tancament arriba per la jubilació de la seva propietària, Rosa Escarp, i per la manca de relleu generacional per mantenir obert el negoci.
El final de la botiga coincideix amb un canvi de barri i d'hàbits de consum que la seva propietària ha vist des de darrere del taulell durant dècades. Rosa Escarp explica que als anys setanta i vuitanta hi havia molta feina i que ara cuina menys gent jove, una transformació que ha anat buidant el model de comerç familiar que va marcar la vida quotidiana de Cappont.
Rosa Escarp ha passat 47 anys darrere del taulell de Cappont
L'establiment va obrir el 1963 amb Toni Pintor com a titular i va passar a mans de la família Escarp el 1965. Rosa Escarp hi ha treballat durant 47 anys, després d'arribar a Lleida des d'Alcarràs amb cinc anys.
Tot i que tenia formació administrativa i va rebre altres ofertes laborals, va acabar quedant-se en el negoci familiar. La propietària recorda que va començar ajudant en una etapa de molta activitat i que després va decidir continuar perquè també li agradava l'ofici.
"Als anys 70 i 80 hi havia moltíssima feina i em vaig quedar per donar-los un cop de mà. Després vaig descobrir que també m'agradava" - Rosa Escarp, propietària de la carnisseria Rosa Escarp
La seva memòria del barri arrenca en una etapa molt diferent a l'actual. "Quan vam començar, molts carrers ni tan sols estaven asfaltats i a penes hi havia semàfors", explica sobre els primers anys del negoci a Cappont.
També vincula aquesta etapa a una vida veïnal més estreta. "Era un barri molt familiar, ple de parelles joves i nens petits. Ens coneixíem tots", afirma.
La clientela va canviar al mateix temps que canviaven Cappont i la cuina diària
Rosa Escarp sosté que una de les diferències més grans respecte a dècades anteriors rau en la relació amb el menjar i amb el comerç de proximitat. En la seva experiència, abans es cuinava més a casa i això donava una continuïtat diferent a negocis com el seu.
"Abans la gent cuinava molt més. Ara tot va més ràpid i molts joves ja no cuinen com abans", resumeix. Tot i aquest canvi, assegura que el vincle amb la clientela ha seguit sent la part més valuosa de la feina diària.
"Es crea una relació de confiança molt especial i això és el que més trobaré a faltar" - Rosa Escarp, propietària de la carnisseria Rosa Escarp
Esa relació també s'ha construït a partir del producte i del tracte quotidià. Rosa Escarp assenyala que els moments de major satisfacció arribaven quan algú tornava per dir-li que el que havia comprat li havia agradat.
"Quan algú torna i et diu que el producte li ha encantat, et sents orgullosa", afirma la carnissera. El 7 de juny tancarà la botiga amb la qual la seva família està vinculada des del 1965 i amb un missatge final a la seva clientela: "He intentat tractar bé a tothom i espero que la gent conservi un bon record".