La província de Lleida té 94 localitats en les quals només hi viu un veí, una xifra que triplica la del 2008, quan aquesta situació afectava 29 poblacions. Les dades figuren en les xifres del Nomenclàtor de l'Institut Nacional d'Estadística publicades al gener i dibuixen una despoblació sostinguda tant al Pirineu com en part del pla.
El mateix recompte apunta a més a un augment dels nuclis completament buits. A 1 de gener de 2026, l'INE comptabilitza 73 pobles i nuclis agregats deshabitats a la província de Lleida, enfront dels 38 que es registraven el 2008. A aquesta xifra s'hi sumen 156 disseminats també sense habitants.
El Pallars Jussà encapçala la relació
La comarca amb més pobles o nuclis amb un sol habitant és el Pallars Jussà, amb 27. Aquests es reparteixen entre els municipis de Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà, Sant Esteve de la Sarga, Sarroca de Bellera, Senterada, Tremp, La Torre de Cabdella i Castell de Mur.
Després del Pallars Jussà apareixen el Pallars Sobirà, amb 20 nuclis o disseminats amb un sol veí, i l'Alt Urgell, amb 19. Són les tres comarques lleidatanes més afectades per aquest fenomen.
En la plana també es manté aquesta realitat, tot i que amb menys intensitat. L'INE situa 23 localitats amb un únic habitant repartides entre 11 a la Segarra, 8 a la Noguera, 1 al Segrià, 3 a l'Urgell i 1 al Solsonès.
Un cens que no sempre reflecteix tota la població real
L'estadística del Nomenclàtor s'elabora a partir de l'actualització del padró de nuclis i entitats de població que realitzen els ajuntaments. Això implica que en alguns casos el registre no reflecteixi residents no censats o que mantingui veïns que ja no hi viuen de manera efectiva.
Aquest matís és rellevant en comarques on part del parc d'habitatge s'utilitza només de forma ocasional, especialment al Pirineu, per tractar-se de segones residències. La imatge que deixen les xifres oficials, en qualsevol cas, confirma una pèrdua de població de llarg recorregut.
La pandèmia no va revertir la despoblació
Durant el 2020, la Covid va atreure nous residents a municipis rurals de Lleida. Tot i així, aquest moviment no va frenar la despoblació. La meitat de les localitats que van guanyar veïns durant l'emergència sanitària els van perdre dos anys després i, en alguns casos, la població va caure fins i tot per sota dels nivells previs a la pandèmia.
Entre els factors que expliquen aquest retrocés apareixen la dificultat per generar activitat econòmica, el mal estat de moltes edificacions i el deteriorament dels accessos a alguns nuclis.
La vida en un poble d'un sol veí
Un d'aquests casos és Àrreu, a l'Alt Àneu, on viu sol l'Eloi Renau des del 2019. La seva arribada va respondre a un projecte vital propi lligat al territori.
"Vaig comprar terres, una casa i una borda" - Eloi Renau, veí d'Àrreu
Renau explica que aquesta forma de vida li permet seguir "sense deutes", tot i que admet el desgast que suposa la solitud quotidiana.
"Se m'està fent una mica llarg sortir al carrer i no poder saludar ningú" - Eloi Renau, veí d'Àrreu
Malgrat això, rebutja la idea d'aïllament. Sosté que la connexió amb altres municipis propers li permet mantenir una vida social bàsica.
"No em sento aïllat" - Eloi Renau, veí d'Àrreu
"Si és diumenge i vull anar a fer un vermut amb un col·lega, agafo el cotxe i vaig. Esterri d'Àneu és a 20 minuts" - Eloi Renau, veí d'Àrreu
També posa el focus en l'estat de la pista d'accés al poble, que considera essencial per garantir la continuïtat de la vida en el nucli.
"Necessita un manteniment anual. És el cordó umbilical que connecta Àrreu amb el Pirineu" - Eloi Renau, veí d'Àrreu
L'evolució del cens a Lleida deixa així una doble imatge. D'una banda, creix el nombre de pobles on només queda una persona. De l'altra, augmenten els nuclis buits. Entre ambdós extrems es consolida una realitat que afecta sobretot el Pirineu i que, de moment, no ha trobat un fre estable.