La Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia ha obert dos expedients sobre la central nuclear d'Ascó i les hidroelèctriques de Mequinensa i Riba roja per investigar si la seva operació va poder tenir alguna influència en el zero elèctric del 28 d'abril de l'any passat. L'existència d'aquestes actuacions va ser confirmada pel conseller delegat d'Endesa, José Bogas, durant la seva compareixença a la comissió del Congrés que analitza l'apagada.
La investigació administrativa busca aclarir si la companyia va poder incórrer en alguna infracció greu de la Llei del Sector Elèctric en la gestió d'aquestes instal·lacions, en el seu manteniment o en les seves condicions d'explotació. El termini màxim per resoldre els expedients és de 18 mesos.
Investigació oberta sobre Ascó, Mequinensa i Riba roja
La normativa a la qual es remeten aquestes actuacions enquadra aquest tipus de possibles incompliments en supòsits en els quals no concorrin circumstàncies de risc per a la garantia del subministrament ni perill o dany greu per a persones, béns o medi ambient. En aquest cas, els expedients se centren a determinar si hi va haver irregularitats greus en l'àmbit operatiu o de manteniment.
"Cap instal·lació d'Endesa va contribuir a la desestabilització del sistema ni a l'apagada" - fonts d'Endesa
La companyia sosté a més que tots els expedients oberts són per faltes greus i no molt greus, i defensa que estan vinculats a qüestions operatives o de manteniment, no a la mateixa apagada. En la mateixa línia, remarca que Ascó, Mequinensa i Riba-roja no van tenir cap paper en la desestabilització del sistema el 28 d'abril a les 12.00.
Endesa afegeix que una altra qüestió diferent és la revisió de possibles incompliments en els dos anys anteriors, extrem que també es troba sota anàlisi. Red Eléctrica, per la seva banda, ha certificat que les tres instal·lacions complien amb tots els requisits en aquell moment.
Sense una causa tancada per a l'apagada
Ara per ara, cap de les investigacions obertes per determinar l'origen del zero elèctric ha aconseguit fixar una causa concloent. El debat tècnic i polític continua obert mentre el sistema elèctric afronta un escenari de transformació constant, amb una complexitat operativa més gran i una volatilitat creixent de les tensions.
Aquest context ha reobert la discussió sobre la capacitat de resposta de les centrals estratègiques en cas d'incident generalitzat. En aquest punt, l'autoarrencada s'ha convertit en un element clau per recuperar el servei després d'una interrupció severa.
Només tres centrals estratègiques de Lleida poden autoarrencar
De les 47 centrals hidroelèctriques de Lleida catalogades com a estratègiques per Red Eléctrica, només tres disposen de sistemes d'autoarrencada. Es tracta de les de Bossòst, Aiguamoix i Pont de Rei, situades al Garona, capaces de reprendre les seves operacions sense suport exterior després d'una interrupció.
La documentació del Pla Hidrològic de l'Ebre situa com no autoengegable la central de Sant Joan de Toran, també a la Garona, juntament amb altres 43 instal·lacions. Totes elles necessiten suport extern, bé mitjançant grups electrògens o mitjançant energia procedent d'altres centrals, per tornar a entrar en servei.
- 17 centrals a la conca del Pallaresa
- 9 centrals a la conca del Segre
- 17 centrals a la conca del Ribagorçana
Aquestes 47 hidroelèctriques formen part de la xarxa de reposició del servei en cas d'incident nacional o zonal. La seva funció és alimentar els serveis auxiliars de les unitats tèrmiques de generació, garantir la parada segura de les centrals nuclears i recuperar la interconnexió amb el sistema síncron europeu. En aquest marc, la robustesa del sistema i la capacitat real d'arrencada de les instal·lacions estratègiques tornen a situar-se en el centre de l'anàlisi mentre continuen obertes les indagacions sobre el que va passar el 28 d'abril.