Lleida és la capital catalana amb la major bretxa socioeconòmica entre barris, amb gairebé 100 punts de diferència en l'Índex Socioeconòmic Territorial de l'Idescat entre el Centre Històric, que marca 35,3, i Ciutat Jardí, que assoleix 134,6.
La distància entre ambdós punts de la ciutat amb prou feines ronda els 10 minuts amb cotxe. Eixa proximitat contrasta amb una separació de renda que supera la de qualsevol altra capital de demarcació a Catalunya, on Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona registren diferències internes de més de 90 punts entre les seues seccions censals més allunyades.
La Paeria situa 25 milions al Centre Històric durant cinc anys
El govern municipal de la Paeria admet la diferència de renda entre zones de la ciutat i afirma que treballa per reduir-la amb millores en les condicions de vida i amb la promoció d'habitatge i equipaments als barris amb pitjors indicadors.
Carlos Enjuanes, segon tinent d'alcalde i regidor d'Acció i Innovació Social, va concretar que el pla integral per al Centre Històric aplega un centenar d'actuacions i que gran part del programa es finança amb 25 milions d'euros del Pla de Barris per als pròxims cinc anys.
Entre les mesures en marxa, la Paeria impulsa habitatge assequible per a joves amb col·laboració públic-privada, l'agrupació de solars per construir habitatge de qualitat i la recuperació d'equipaments com l'antiga escola Cervantes, a més de zones verdes.
Cristina Armengol, presidenta de l'Associació de Veïns i Comerciants del Centre Històric de Lleida, vincula les rendes baixes del barri al pes de població treballadora amb feines poc qualificades i a l'estat del parc residencial antic, que abaratix els lloguers.
"Les inversions del Pla de Barris estan molt bé, però necessitem veure accions i resultats" - Cristina Armengol, presidenta de l'Associació de Veïns i Comerciants del Centre Històric de Lleida
Armengol reclama que la rehabilitació d'edificis i la reforma urbanística tinguen prioritat dins d'eixe desplegament, en una zona que concentra les pitjors dades de l'indicador a la ciutat.
Ciutat Jardí discuteix l'índex i reclama més serveis en un barri amb la UdL i Bombers
A l'extrem oposat, Ramir Bonet, president de l'Associació de Veïns de Ciutat Jardí, sosté que l'índex no retrata bé el barri i que la classificació hauria de basar-se en la mediana i no en la mitjana.
Bonet rebutja la imatge d'una àrea benestant sense matisos i assegura que a Ciutat Jardí hi viu població treballadora, entre ella tècnics, funcionaris i emprenedors, que afronta hipoteques i despeses corrents.
"Tenim una escola i res més, i volem una llar d'infants perquè cada any neixen aquí entre 50 i 70 nens. Tampoc tenim un centre de dia" - Ramir Bonet, president de l'Associació de Veïns de Ciutat Jardí
L'entitat veïnal afegeix que el barri arrossega manca de serveis públics malgrat acollir una presó, un parc de Bombers de la Generalitat i un campus de la Universitat de Lleida. També demana a la Paeria càmeres lectores de matrícules als accessos per dificultar la fugida de lladres.
Fora de Lleida, el mapa de l'Idescat situa a la part alta dels municipis de més de 1.000 habitants Matadepera, Tiana i Sant Just Desvern, mentre que Salt, Sant Pere Pescador i Seròs apareixen a la part baixa. Altres municipis com el Pont de Suert, Llinars del Vallès, Vielha, Torelló, Maçanet de la Selva, Sallent i l'Escala presenten un repartiment molt més equilibrat, amb diferències internes que van dels 10 als 16 punts.