Saúl Craviotto va pronunciar el pregó de la festa major de Sant Anastasi des del saló de plens de la Paeria. L'esportista olímpic va assumir el rol de pregoner en un acte marcat per l'absència de representants d'ERC i Junts per Catalunya, que van mostrar la seva oposició a l'elecció del piragüista per a aquest paper institucional.
L'orgull de Lleida pesa més que les medalles
Craviotto va iniciar la seva intervenció reconeixent el seu estil directe abans d'abordar l'emotiu vincle amb la seva ciutat natal. Cap medalla pesa tant com l'orgull de dir d'on sóc, va afirmar l'atleta durant el seu discurs. Malgrat portar més de 25 anys vivint fora de la capital del Segrià, va definir aquesta terra com el seu punt de partida i el seu punt de retorn inevitable.
El pregoner va evocar els seus primers contactes amb l'aigua al riu Segre, on el seu pare li va ensenyar a remar. En aquelles aigües va comprendre que avançar no sempre resulta fàcil, una lliçó que va traslladar a la metàfora vital. El seu missatge buscava fomentar la unitat ciutadana davant les divisions polítiques visibles a la grada.
Per omplir els carrers de vida.
Aquesta frase resumia el seu desig per a la celebració, destacant que no hi ha res més bonic que una ciutat unida celebrant-se a si mateixa. La intervenció va combinar l'experiència esportiva amb la identitat local, evitant grans discursos teòrics per parlar des del cor, tal com va advertir a l'inici del seu torn de paraula.
Drones il·luminen la Seu Vella i canvia el pubillatge
L'alcalde Fèlix Larrosa va agrair públicament les paraules del pregoner després de concloure l'acte institucional. Immediatament després, la ciutat va gaudir d'un espectacle nocturn que va emprar tecnologia aèria per realçar el patrimoni històric. Més de 300 drons van sobrevolar la Seu Vella reproduint digitalment el conjunt monumental i la figura de Lo Marraco.
La tradició del pubillatge va experimentar canvis significatius durant la jornada. Els Joves Referents de Lleida 2025 van entregar el relleu a les noves pubilles i a l'hereu de 2026. La cerimònia va recuperar la denominació tradicional i va substituir la banda amb la senyera per una de color bordeus, modificant així la indumentària simbòlica del càrrec.
Xavier Sabaté, Maria Blanch, Xenia Bosch i Ivayla Stoyanova van assumir la representació juvenil amb un missatge clar sobre la implicació de la seva generació. Donem veu a una generació de joves amb ganes d'implicar-se, van declarar els quatre relleus. Van subratllar que quan s'aposta pel jovent, Lleida guanya en capacitat de futur i participació social.
La música va tancar el cicle d'actes oficials amb la interpretació de la cançó oficial de la festa major. La cantant Abril Pinyol va executar Si marxo és per tornar, un tema compost específicament per a l'ocasió per Pep Saula. La melodia va acompanyar el tancament d'una jornada que va barrejar la polèmica política amb la reivindicació identitària i l'espectacle visual.