Fins a setanta-un centres educatius públics de la demarcació de Lleida s'han adherit a un manifest col·lectiu per cancel·lar les excursions i colònies escolars durant el proper curs acadèmic. La mesura busca exercir pressió sobre el departament d'Educació fins a aconseguir millores estructurals en el sistema públic. Aquesta xifra equival al 36% dels 195 col·legis i instituts de la província i representa un 32% del total de 223 centres administrats per l'administració educativa. A tot Catalunya l'adhesió arriba a 783 institucions, cosa que suposa un 35% del teixit escolar català. Els claustres solen reunir-se entre maig i juny per elaborar la Programació General Anual on es concreten les sortides previstes. Aquest document s'ha de ratificar posteriorment al consell escolar mitjançant una votació que integra representants municipals, professorat, alumnat i famílies.
Autonomia dels centres i marc legal
El portaveu dels directors de Lleida ha recordat que la decisió sobre les sortides pedagògiques va lligada directament als projectes de direcció de cada institució. Diversos centres ja han tancat acords amb les famílies per suprimir les activitats extracurriculars i adverteixen que davant la falta de consens podria produir-se un empat tècnic. Ningú ens pot obligar a passar el dia fora en horari no lectiu, ha assenyalat el representant dels comandaments intermedis. El portaveu ha matisat que el seu moviment no va en contra de cap agent implicat i que simplement exerceixen un dret reconegut per la normativa vigent. Casos de colònies, teatres i operadores d'autobusos ens han fet arribar que no hi estan d'acord, però estem en el nostre dret, ha afegit el mateix interlocutor.
"Diversos centres ja s'han posat d'acord amb les famílies per no fer excursions, i si no hi ha un acord es pot produir un empat" - Portaveu dels directors de Lleida, Sector educatiu públic
Repercussions en la formació universitària
Paral·lelament, diversos col·legis de la capital lleidatana estudien no acceptar estudiants universitaris de pràctiques durant el següent any lectiu. Aquesta postura podria comprometre seriosament la viabilitat dels estudis d'Educació a la Universitat de Lleida, especialment en la modalitat dual que exigeix pràctiques durant els quatre cursos. Els mestres han d'orientar els estudiants, fer un seguiment de les seves intervencions a les aules, reunir-se amb la universitat i assistir a tres formacions específiques per saber orientar-los, una feina extra que no s'hauria de fer de forma altruista i fora de l'horari laboral, ha conclòs el director portaveu.
"No ens sentim protegits per Educació i necessitem més educadors socials, psicòlegs, infermeres i mestres per atendre la diversitat, així com recuperar poder adquisitiu després de 20 anys" - Portaveu dels directors de Lleida, Sector educatiu públic
La convocatòria afecta un sector ampli de la comunitat educativa lleidatana i posa de manifest les tensions latents entre el professorat i l'administració autonòmica. Les autoritats locals hauran de gestionar tant la logística de les activitats suspeses com l'impacte econòmic en el teixit comercial vinculat a les sortides pedagògiques. El calendari acadèmic es veurà modificat substancialment i els equips directius començaran a treballar amb noves limitacions des del mes de setembre.