El Cencerro, un dels grups històrics de la Colla del Caracol de Lleida, va néixer el 1981 i va adoptar el seu nom actual el 1986 després de la fusió de diverses penyes promoguda dins del col·lectiu festiu. L'agrupació aplega avui uns 150 membres i manté una estructura familiar en què conviuen tres generacions.
La trajectòria del grup recull una paradoxa poc habitual en les entitats populars. La fusió que li va donar més continuïtat també va suposar la desaparició de noms anteriors, entre ells Santa Marta Hostalera, la denominació inicial de la penya, que va quedar absorbida en aquest procés de reorganització.
Les fusions de 1986 van reforçar la penya i van esborrar el seu nom inicial
El grup va ser fundat el 1981 i va passar a anomenar-se El Cencerro cinc anys després, quan diverses penyes es van unir seguint les recomanacions de la Fecoll. Paco Castillo, impulsor de la penya, situa aquí el moment en què l'agrupació va consolidar la seva continuïtat dins de la festa lleidatana.
"Aquestes fusions ens van donar més força i ens van permetre mantenir viva la tradició, encara que van suposar la desaparició d'altres grups com la de Santa Marta Hostalera, que era el nom inicial de la nostra" - Paco Castillo, impulsor de la penya
L'origen de l'agrupació es remunta als concursos gastronòmics de finals dels anys 70 a la plaça Magdalena de Lleida. En aquest espai se celebraven competicions de paelles i plats típics de Ponent amb suport municipal, en un ambient que va servir de base per a la posterior organització de les colles.
Ja a la dècada de 1980, i coincidint amb la iniciativa de La Orden del Caracol d'impulsar trobades al voltant del caragol, es va constituir la primera colla al Xoperal, al costat del riu. D'aquest context va sortir també la consolidació de grups com El Cencerro dins d'una tradició que va anar prenent forma estable.
El so dels camps va donar nom a una colla amb 150 membres
El nom de la penya procedeix del so dels cencerros que s'escoltaven en recollir caragols als camps de Lleida. Aquesta referència a l'entorn rural va quedar fixada com a senya d'identitat del grup quan va assumir la seva denominació definitiva.
En l'actualitat, la colla aplega unes 150 persones. Paco Castillo, de 79 anys, explica que la continuïtat del grup s'ha basat en una estructura familiar que ha passat de pares a fills i néts.
"Jo vaig començar, després s'hi van integrar la meva dona i els meus fills, i ara som el meu fill Daniel i les meves nétes Arán i Eris. Elles són la tercera generació, i igual que nosaltres, moltes altres famílies" - Paco Castillo, impulsor de la penya
La presidenta actual, Núria Estruga, emmarca aquesta continuïtat en el relleu entre generacions dins de la mateixa entitat. El seu missatge incideix en la transmissió domèstica d'una tradició que la penya manté des de fa més de quatre dècades a Lleida.
Núria Estruga, presidenta actual d'El Cencerro, resumeix aquesta continuïtat en una frase que situa el relleu familiar al centre de la penya: "Seguim transmetent la passió pel caragol de pares a fills i néts".