Una de cada tres estafes financeres detectades en l'entorn digital són ja suplantacions d'identitat. El patró més habitual afecta persones físiques, que concentren el 45,5% dels casos, per davant d'entitats privades com bancs, amb el 27,3%, i d'organismes públics, amb el 15,2%.
La paradoxa que descriu el nou estudi del Col·legi d'Economistes de Catalunya és que la desinformació econòmica no només circula més, sinó que influeix en decisions de ciutadans i empreses mentre guanya aparença de legitimitat. L'informe, elaborat amb la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona, sosté que aquest contingut fals creix en sofisticació i ja condiciona la presa de decisions financeres.
El Col·legi d'Economistes crea un observatori amb canal directe a la CNMV i als Mossos
Per respondre a aquest augment, el CEC ha posat en marxa l'Observatori de les Fakes d'Economia i Empresa. El nou organisme disposarà d'un canal de denúncia amb interlocució amb la Comissió Nacional del Mercat de Valors i obrirà també una via directa amb els Mossos d'Esquadra per traslladar els casos que rebi.
De Travy ha explicat que l'observatori activarà mesures d'educació econòmica i de verificació de continguts. El col·legi també planteja impulsar eines de verificació digital, incloses solucions basades en intel·ligència artificial, i reforçar canals àgils de denúncia i col·laboració institucional.
L'informe afegeix que les estafes vinculades a aquests continguts falsos poden provocar pèrdues econòmiques, confusió i riscos reputacionals. Aquesta afectació no queda limitada als consumidors, sinó que arriba també a empreses que prenen decisions amb informació manipulada.
Els fraus utilitzen impostos, herències i falses inversions per captar víctimes
Entre els continguts falsos analitzats, el 23% correspon a serveis d'inversió no autoritzats ni supervisats. Un altre 13% està relacionat amb fiscalitat enganyosa, especialment sobre herències, que concentren el 75% d'aquest bloc, i donacions, amb el 25%.
A més, el CEC ha detectat una presència elevada de para-sols financers. Entre els exemples figura la plataforma de compravenda de criptoactius HTX, l'activitat de la qual va portar la borsa d'Àustria a remetre un escrit a la CNMV.
En l'àmbit tributari, els desinformadors criden l'atenció amb missatges sobre que pagar impostos és una tonteria. Després, suplanten l'Agència Tributària i utilitzen la seva imatge corporativa per donar credibilitat a l'engany.
També s'han identificat casos de phishing i de delinqüència financera. Davant aquest escenari, el col·legi recomana extremar la cautela a internet, revisar la llista d'empreses no autoritzades de la CNMV i contrastar la informació en webs com TrustPilot o Rankia, a més de recolzar-se en eines d'intel·ligència artificial i sistemes de verificació.
Víctor Bottini, president de la Comissió de Màrqueting i Comunicació del CEC, ha demanat traslladar les desinformacions detectades a través del formulari de reclamacions de la CNMV, als Mossos d'Esquadra i també a les xarxes socials.