Més de la meitat de les 3.100 vivendes existents a l'Horta de Lleida es van alçar il·legalment després de la llei de 1956 que va qualificar el terreny com a no urbanitzable. Aquesta situació genera un bloqueig administratiu que impedeix als propietaris obtenir llicències per a reformes bàsiques.
El valor de mercat cau fins a un 50 per cent respecte a immobles en zones consolidades a causa d'aquesta irregularitat urbanística crònica.
Un carreró sense sortida administratiu
Els veïns exigeixen solucions conjuntes a la Generalitat i a l'Ajuntament de Lleida per regularitzar el seu estatus jurídic. La impossibilitat d'accedir a permisos d'obra degrada progressivament el patrimoni familiar i limita la seva capacitat de venda o transmissió.
Francesc Montardit, president de la comissió veïnal, descriu la complexitat del conflicte entre administracions locals i autonòmiques.
"És una patata calenta tant per als veïns com per a l'Ajuntament, esperem que es trobi un encaix aviat." - Francesc Montardit, president de la comissió veïnal
La comissió territorial ha instat repetidament al consistori a cercar fórmules que permetin a la Generalitat acceptar aquestes edificacions mitjançant el nou pla d'ordenació urbana municipal. La inacció perllongada manté a milers de famílies en una situació d'incertesa legal permanent.
Dades que desmenteixen l'antiguitat
L'últim pla d'usos de L'Horta del 2017 revela una realitat demogràfica diferent a la percepció generalitzada sobre l'antiguitat de les construccions. Al voltant de 1.700 habitatges compten amb persones empadronades actualment.
Només 840 d'aquestes edificacions són anteriors a 1956, cosa que demostra que la majoria va sorgir posteriorment al canvi de classificació del sòl.
El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya confirma que a penes arriben projectes de rehabilitació professional perquè l'administració només autoritza obres amb llicència prèvia. Lluís de la Fuente, president de la delegació lleidatana de l'organisme, adverteix sobre la qualitat constructiva de moltes d'aquestes estructures.
"Molts habitatges són autoconstruccions de baixa qualitat sense intervenció d'arquitecte." - Lluís de la Fuente, president de la delegació lleidatana del Col·legi d'Arquitectes
De la Fuente considera inadequat omplir La Horta de noves construccions que demanen serveis municipals en àrees on la infraestructura no pot oferir-se adequadament. Aquesta postura tècnica xoca frontalment amb les necessitats habitacionals dels residents actuals.
El llast financial de la irregularitat
Els agents de la propietat immobiliària destaquen l'impacte econòmic directe sobre les famílies propietàries. Josep Maria Esteve, president del col·legi sectorial a Lleida, explica les dificultats per obtenir finançament bancari convencional.
Les entitats bancàries limiten la hipoteca al 50 per cent del valor taxat en aquests casos d'irregularitat urbanística demostrada.
Esteve afegeix que diversos habitatges figuren catalogats com a magatzems en els registres oficials. Aquesta classificació implica que, en cas d'expropiació forçosa, la indemnització es calcularia segons l'ús industrial o agrícola i no com a residència habitual.
La via política bloquejada
El grup parlamentari de Junts va intentar modificar el marc legal mitjançant al·legacions al decret llei 2/2025. La proposta buscava facultar els ajuntaments per regularitzar habitatges disseminats en sòl no urbanitzable mitjançant plans especials unitaris.
La iniciativa va fracassar en la comissió corresponent a finals de l'any passat. PSC, ERC i Comuns van votar en contra de l'esmena que pretenia abordar els sectors de disseminats periurbans.
El decret llei definitiu es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat el 26 de febrer de 2025 sense incloure les modificacions sol·licitades per l'oposició. La situació jurídica dels 1.700 habitatges empadronats roman sense canvis després del rebuig polític.