L'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida i la Universitat de Lleida han posat el focus en la tele rehabilitació domiciliària com a possible via de millora per a les persones amb atàxia hereditària. El treball, desenvolupat a la capital del Segrià, planteja que la rehabilitació telemàtica feta des de casa i supervisada a distància pot ajudar aquest grup de pacients.
Un estudi impulsat des de Lleida
La investigació està liderada pel Grup de Recerca de cures de salut, conegut com a GReCS, i s'ha desenvolupat amb la participació de 12 persones amb atàxia hereditària. L'objectiu ha estat analitzar la utilitat d'un model de rehabilitació basat en exercicis realitzats al domicili i controlats de manera remota.
La proposta parteix d'una idea concreta, facilitar l'accés als tractaments i donar continuïtat a l'atenció mitjançant solucions digitals. En aquest marc, els investigadors han avaluat si aquesta fórmula pot convertir-se en una eina útil per a persones amb dificultats per mantenir una rehabilitació presencial constant.
Resultats positius, encara que provisionals
Des de l'institut assenyalen que les conclusions no són definitives, encara que l'equip sí ha pogut extreure resultats positius en aquesta primera fase. L'estudi apunta així a un possible benefici de la rehabilitació telemàtica domiciliària, però sense tancar encara una validació completa del model.
La línia de treball seguirà oberta. El següent pas serà ampliar la mostra i realitzar seguiments a més llarg termini per confirmar la utilitat real d'aquesta estratègia terapèutica i comprovar-ne l'impacte sostingut en el temps.
La continuïtat del tractament, al centre
La recerca situa la continuïtat assistencial com un dels elements clau. El plantejament de fons és que les solucions digitals poden facilitar que els pacients mantinguin els seus exercicis i el seguiment professional sense sortir de casa, una opció que ara haurà de contrastar-se amb més participants i més temps d'observació.
Amb aquest treball, els equips de Lleida obren una nova línia d'anàlisi sobre el paper que pot tenir l'atenció remota en patologies neurològiques poc freqüents, a l'espera que futures fases de l'estudi permetin confirmar si aquesta eina pot incorporar-se amb garanties a la pràctica rehabilitadora habitual.