El cost de mantenir una llar a la província de Girona va assolir el 2025 els 1.340,72 euros mensuals, cosa que suposa un increment del 13% respecte a l'any anterior. Aquest augment situa Girona com la segona demarcació més cara de Catalunya, només per darrere de Barcelona, on la mitjana mensual és de 1.368,97 euros.
La despesa de la llar absorbeix més de la meitat dels ingressos a Girona
Segons el III Baròmetre de l'Habitatge Planeta Propietari, elaborat pel Grup Mútua Propietaris, la factura de la llar representa el 52,9% dels ingressos a Girona. Aquest percentatge és el més elevat de Catalunya juntament amb Tarragona, on l'impacte sobre els ingressos és del 50,5%. A Barcelona, el pes és del 41,1% i a Lleida del 43,6%.
L'informe detalla que l'increment més acusat a Girona correspon a la cistella de la compra, que puja fins als 465 euros mensuals, un 27,2% més que l'any anterior. Les despeses energètiques, que inclouen aigua, llum i combustible, també experimenten una alça significativa del 24,9%, assolint una mitjana de 236 euros. El cost de l'habitatge a Girona augmenta un 1,6% i se situa en 640 euros mensuals.
Comparativa catalana i estatal
La mitjana catalana de la cistella de la compra és de 456,21 euros al mes, superada per Girona (465,10) i Barcelona (460,09), mentre que Lleida (441,21) i Tarragona (429,89) queden per sota. Pel que fa a les despeses energètiques, la mitjana catalana és de 181,65 euros, notablement inferior a la de Girona.
El cost mitjà de l'habitatge a Catalunya se situa en 704,27 euros mensuals, amb una despesa de lloguer (716,36) superior a la d'hipoteca (695). A escala estatal, el tiquet mitjà de la llar és de 1.230,34 euros. Comunitats com Madrid (1.384), Catalunya (1.342) i les Balears (1.260) superen aquesta xifra, mentre que Navarra (969) i Extremadura (1.021) registren els imports més baixos.
Dificultats per afrontar les despeses bàsiques
El baròmetre assenyala que tres de cada deu catalans tenen alguna dificultat per afrontar el conjunt de despeses de la llar. La situació és especialment complicada entre joves, llars nombroses, persones que viuen de lloguer i els qui compten amb ingressos baixos. L'informe adverteix que una llar que depèn d'un únic salari mínim pot haver de destinar pràcticament tots els ingressos a cobrir les despeses bàsiques.
"L'esforç econòmic associat a viure i mantenir un habitatge continua augmentant i redueix el marge de tranquil·litat financera de les famílies" - Laura Mulà, directora multicanal i de clients, Grup Mútua Propietaris
L'estudi també detecta canvis en els hàbits d'estalvi. Disminueixen les opcions com ajornar reparacions o retallar el consum energètic i guanya pes una estratègia centrada en el dia a dia, com comprar més marques blanques i menys productes frescos.