Una nena amb diabetis tipus 1 va passar de setembre a febrer sense menjador escolar a Fortià

24 d'abril de 2026 a les 11:39h
Una nena amb diabetis tipus 1 va passar de setembre a febrer sense menjador escolar a Fortià
Una nena amb diabetis tipus 1 va passar de setembre a febrer sense menjador escolar a Fortià

La impossibilitat que una nena de 7 anys amb diabetis tipus 1 assistís al menjador escolar de Fortià entre setembre i febrer per manca de personal de suport ha tornat a posar el focus sobre els recursos de l'escola inclusiva a Catalunya. El seu pare, Marc Rodrigo, denuncia que la seva filla Arlet va quedar fora d'aquest servei bàsic durant mesos per l'absència de cobertura suficient per part de l'administració.

Rodrigo sosté que la situació no és un cas aïllat. Forma part del col·lectiu Jo Vull Anar, integrat per famílies de l'Alt Empordà i d'altres punts de Catalunya, que reclama que els menors amb diabetis tipus 1 puguin participar amb normalitat en activitats escolars com excursions i colònies, a més del menjador.

"Des de l'inici del curs, al setembre, fins al febrer no es podia quedar al menjador" - Marc Rodrigo

Una reclamació per la inclusió real a l'escola

La reivindicació d'aquestes famílies coincideix amb un moviment polític al Parlament de Catalunya per reforçar l'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials. La cambra va aprovar una moció impulsada per Esquerra Republicana amb l'objectiu d'enfortir el sistema d'educació inclusiva i augmentar els recursos destinats a aquest alumnat.

La moció va tirar endavant amb 19 dels 20 punts plantejats. Entre les mesures aprovades figuren més recursos, la incorporació de professionals especialitzats, la figura de la infermera escolar i una millor coordinació educativa des de l'etapa infantil fins a la postobligatòria.

L'únic punt que no va prosperar va ser la proposta de crear una comissió independent per decidir l'escolarització de l'alumnat amb necessitats educatives especials.

Les famílies denuncien una manca estructural de recursos

Marc Rodrigo vincula la situació actual amb una carència sostinguda en el temps. En el seu cas, a més, assegura que l'experiència de la seva filla li ha fet reviure dificultats que ja va conèixer en primera persona durant la seva infància.

"A mi la meva filla m'ha fet reviure el mateix i 39 anys després estem igual, perquè quan jo era nen em trobava amb el mateix problema" - Marc Rodrigo

El col·lectiu Jo Vull Anar insisteix que el problema no es limita a casos concrets ni a un sol municipi. La seva reclamació passa per evitar que els infants amb diabetis tipus 1 quedin apartats d'activitats ordinàries de l'entorn escolar per no disposar del suport necessari.

"Que cap infant amb necessitats especials es vegi exclòs d'activitats escolars bàsiques per manca de recursos. Els casos que tenim s'han multiplicat per cinc i és clar que es necessita una inversió real" - Marc Rodrigo

El model de suport, en el centre del debat

Un dels elements que les famílies situen al centre de la discussió és el model de contractació del personal de suport. A Catalunya, aquestes figures solen estar subcontractades, mentre que al País Basc depenen directament del sistema educatiu públic. Aquesta diferència alimenta el debat sobre l'estabilitat dels equips i la capacitat de resposta davant de necessitats continuades dins dels centres.

Després de l'aprovació de la moció, Rodrigo va expressar la seva satisfacció, tot i que amb cautela, a l'espera que les mesures es tradueixin en canvis efectius a les aules i en serveis quotidians com el menjador escolar.

"És una emoció i una alegria immensa per a nosaltres. Només que aconseguim canviar alguna cosa que, per petita que sigui, ja serà una victòria" - Marc Rodrigo

La reclamació d'aquestes famílies segueix sobre la taula amb una exigència clara que la inclusió no depengui de solucions provisionals ni de la disponibilitat puntual de suport, sinó d'una estructura estable que garanteixi que cap alumne quedi fora de la vida escolar ordinària.

Sobre l'autor
Redacción
Veure biografia