Una dona trans hondurenya de 32 anys, veïna de Figueres des de feia sis anys, va ser assassinada a punyalades el 19 de maig presumptament per la seva exparella, Andrés R.C., de 48 anys, després d'una cadena d'agressions i decisions judicials que es van concentrar en menys de 48 hores.
La seqüència va deixar una contradicció immediata. L'agressor havia acceptat el 18 de maig una condemna de sis mesos de presó per maltractament i una ordre d'allunyament de 250 metres amb prohibició de comunicar-se amb la víctima durant un any i quatre mesos, però no va entrar a presó i va quedar lliure abans del crim.
El jutjat el va deixar lliure hores després d'una nova agressió
Tot va començar el 17 de maig, quan la víctima va trucar a emergències després de ser copejada i amenaçada amb un ganivet. Un metge va elaborar llavors un informe de lesions i el va remetre al jutjat.
L'endemà se va celebrar un judici ràpid en què Andrés R.C. va acceptar la condemna per maltractament. Hores després d'aquesta sentència, va vulnerar l'ordre d'allunyament, va agredir de nou la dona, va intentar estrangular-la i va tractar de copejar-la amb un extintor.
Els agents el van detenir i va passar la nit al calabós. No obstant això, el matí del 19 de maig el jutjat de guàrdia el va deixar en llibertat perquè la víctima no va acudir a ratificar la denúncia, malgrat les agressions prèvies i els seus dotze antecedents per violència masclista, robatoris i altres delictes.
Després de sortir, presumptament va assassinar la seva exparella. Testimonis van gravar com es rentava les mans i els braços tacats de sang en una font abans que diverses persones el retinguessin.
El cas ha portat a revisar decisions adoptades en les hores prèvies i també la manera en què es valora el perill en agressors reincidents. En aquesta discussió pesen tant la falta d'ingrés a presó com la dependència de la declaració posterior de la víctima.
Les juristes qüestionen la valoració del risc i l'ordre de 250 metres
Paula Narbona, advocada, sosté que els antecedents de l'agressor i la violència acumulada en les hores anteriors al crim devien haver influït en l'avaluació del cas. En la seva anàlisi, aquests elements haurien d'haver situat la víctima en un nivell d'alt risc.
"L'ordre d'allunyament va ser ridícula, de només 250 metres, una distància en què la policia no té temps de reaccionar" - Paula Narbona, advocada
Narbona afegeix que, si cap patrulla detecta l'agressor dins de la zona d'exclusió, pot arribar a la víctima perquè no existeix una protecció material immediata. També recorda que la presó provisional sol acordar-se quan un acusat vulnera tres vegades una mateixa ordre i que les infraccions anteriors solen jutjar-se mesos després.
María José Varela, advocada, situa un altre punt crític en la necessitat de ratificar la denúncia. La renúncia a declarar per por manté, al seu judici, una part central del procés sobre dones que arriben a seu judicial aterrides.
La Generalitat i l'Ajuntament admeten fallades després del crim
Jordi Masquef, alcalde de Figueres, i Eva Menor, consellera d'Igualtat i Feminismes, van coincidir que "alguna cosa ha fallat". Menor va anunciar la convocatòria del grup d'anàlisi de feminicidis per estudiar possibles errors i va plantejar endurir les mesures en els casos d'alt risc amb l'ús de la presó preventiva.
L'agressor havia complert condemna al Centre Penitenciari Puig de les Basses, també a Figueres. El Ministeri de l'Interior ha activat a més un protocol per alertar les dones que denunciïn sobre els antecedents dels seus agressors, mentre que el Ministeri d'Igualtat proposa vetar penes alternatives a la presó en aquest tipus de condemnes.
Mar Cambrollé, presidenta de la Plataforma Trans, emmarca l'assassinat en una doble violència. La vulnerabilitat afegida de les dones trans, va assenyalar, se suma a la violència que ja pateixen la resta de dones.
Les xifres de reincidència i de denúncies prèvies acompanyen el debat obert després del crim de Figueres. Quatre de cada deu agressors masclistes reincideixen, el doble que en altres delictes, i aquest any ja s'han registrat 22 crims masclistes, 10 més que en el mateix període de 2024, amb un 40,9% de víctimes que havien denunciat, enfront d'una mitjana històrica del 26%.