El nou procés extraordinari de regularització administrativa ha arrencat amb retard institucional i amb un buit informatiu que ja està deixant confusió entre potencials beneficiaris a Catalunya. En aquest context han aparegut persones sense acreditació que cobren quantitats elevades per gestions que haurien de ser gratuïtes, mentre bona part de l’orientació recau en entitats socials.
La paradoxa és que la mesura obre una de les poques vies àmplies de regularització dels últims anys, però arriba sense una activació clara de serveis públics per sostenir-la. Aquest desajust entre l’abast del procés i els recursos disponibles està generant embussos en tràmits bàsics i augmenta el risc que quedin fora persones que sí que compleixen els requisits.
La manca de campanyes públiques va traslladar la càrrega al tercer sector
Durant mesos, la manca de coordinació entre administracions i l’absència de campanyes públiques clares van deixar el procés sense una guia institucional reconeixible. Aquest buit ha desplaçat tasques pròpies de l’administració cap al tercer sector, que està assumint orientació, acompanyament i resolució de dubtes sense comptar amb prou recursos.
Laia Costa, jurista de SOMS Garrotxa, situa aquí una de les claus del moment actual.
"Estem davant d’una oportunitat històrica perquè és un dels pocs processos de regularització amplis en molts anys, i a més no depèn necessàriament d’un contracte de treball com en altres ocasions". - Laia Costa, jurista, SOMS Garrotxa
L’abast de la mesura afecta persones que ja resideixen i treballen en àmbits com les cures, la restauració, la indústria càrnia o l’agricultura. Malgrat això, no consta una estratègia institucional clara de suport ni una activació suficient dels serveis socials per acompanyar un procediment que exigeix reunir documentació i accedir a cites administratives.
En paral·lel, els colls d’ampolla ja es concentren en tràmits concrets. L’obtenció d’antecedents penals, els informes de vulnerabilitat i la sol·licitud de cites figuren entre els punts on més s’està notant el desajust entre la magnitud del procés i els mitjans disponibles.
El padró pesa en la pràctica encara que no sigui un requisit formal
Un dels problemes més repetits apareix en l’empadronament. Encara que no és un requisit formal del procés, funciona de fet com a prova de permanència, per la qual cosa qualsevol obstacle en aquest registre redueix les opcions d’acreditar arrelament administratiu.
En diversos municipis, la gestió política del padró ha provocat baixes de persones i ha reduït la possibilitat d'empadronar-se sense domicili fix. Eixa dificultat empeny molts afectats a canviar de municipi o a mantenir registres que no coincideixen amb la seua residència real.
Laia Costa descriu eixe efecte sobre la vida quotidiana dels sol·licitants.
"Veiem molta mobilitat forçada, amb persones empadronades en un lloc però vivint en un altre per falta d'alternatives". - Laia Costa, jurista, SOMS Garrotxa
Eixa mobilitat acaba generant irregularitats derivades d'un sistema que no facilita un accés normalitzat a drets bàsics. També complica la preparació de l'expedient en un moment en què el procés hauria de reduir barreres i no afegir noves dificultats documentals.
La jurista de SOMS Garrotxa adverteix que, sense un reforç institucional real, poden produir-se denegacions i bloquejos administratius a persones que compleixen els requisits. El seu avís es recolza en la càrrega que ja suporten les entitats socials, que estan cobrint funcions per a les quals no van ser dotades i que no poden substituir l'administració.