La pròrroga de les variants d'Olot eleva l'abocament diari al Fluvià fins a 86.400 metres cúbics a la Vall d'en Bas

La plataforma rebutja prorrogar la llicència de les variants d'Olot i les Preses. Exigeixen nova avaluació per la protecció del aqüífer de la Vall d'en Bas com a reserva natural, cosa que obliga a revisar l'impacte.

20 de maig de 2026 a les 12:36h
La pròrroga de les variants d'Olot eleva l'abocament diari al Fluvià fins a 86.400 metres cúbics a la Vall d'en Bas
La pròrroga de les variants d'Olot eleva l'abocament diari al Fluvià fins a 86.400 metres cúbics a la Vall d'en Bas

La plataforma Salvem les Valls ha presentat al·legacions contra la pròrroga de la Declaració d'Impacte Ambiental de les variants d'Olot i les Preses. El col·lectiu sosté que el projecte ja no es pot ampliar amb el mateix document aprovat el 2022 perquè des d'aleshores han canviat elements que afecten l'avaluació, especialment la protecció de l'aqüífer fluviovolcànic de la Vall d'en Bas.

La tensió de l'expedient rau en aquest punt. La Generalitat de Catalunya tramita una extensió d'una declaració ambiental que caduca el 21 de juny de 2026, però la plataforma sosté que l'entorn afectat ja no és el mateix que es va analitzar aleshores perquè l'aqüífer va ser declarat reserva natural subterrània el 2023.

La plataforma vincula la pròrroga a un aqüífer protegit des del 2023

La declaració ambiental de les variants d'Olot i les Preses es va publicar el 21 de juny de 2022. Ara, la Secretaria d'Infraestructures i Mobilitat ha demanat a l'òrgan ambiental que la prorrogui abans del seu venciment.

Salvem les Valls al·lega que la llei només permet estendre aquest document quan no hi ha hagut canvis substancials en els elements examinats en l'avaluació inicial. El seu escrit situa aquest canvi en l'aqüífer fluviovolcànic de la Vall d'en Bas, incorporat el 2023 com a reserva natural subterrània dins del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2022-2027.

El col·lectiu sosté que aquesta protecció posterior afecta de forma directa l'encaix del projecte. També reclama oposició formal de l'Agència Catalana de l'Aigua, del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, del Departament d'Agricultura i dels ajuntaments d'Olot, les Preses i la Vall d'en Bas.

El projecte eleva l'abocament diari fins a 86.400 metres cúbics

Un dels punts centrals de l'al·legació afecta el fals túnel previst en la infraestructura. Salvem les Valls sosté que aquesta solució podria comprometre l'extracció d'aigua de l'aqüífer i l'abocament al riu Fluvià.

En aquesta comparació, la plataforma remarca que el projecte actual preveu abocar fins a 86.400 metres cúbics al dia, quan la previsió inicial era de 30.400. El rang que recull l'al·legació situa ara aquest volum entre 43.200 i 86.400 metres cúbics diaris, amb possible afectació tant a la reserva subterrània com a la Xarxa Natura 2000 vinculada al Fluvià.

La petició de l'entitat passa per frenar la pròrroga i obligar a tramitar una nova avaluació d'impacte ambiental abans d'autoritzar qualsevol extensió de l'expedient. El seu argument és que no es poden mantenir les condicions ambientals de 2022 després de la nova protecció del aqüífer.

L'administració té tres mesos per decidir sobre la sol·licitud

El procediment administratiu segueix ara en mans de l'òrgan ambiental. L'administració disposa de tres mesos per resoldre la sol·licitud de pròrroga presentada per la Secretaria d'Infraestructures i Mobilitat.

Abans de decidir, haurà de recaptar informes de les administracions afectades. Aquests organismes compten amb 30 dies per pronunciar-se, amb la possibilitat d'ampliar aquest termini altres 15 dies.

Aquest calendari situa la resposta institucional en una fase prèvia a qualsevol extensió efectiva de la declaració ambiental, mentre el debat es concentra en si la protecció aprovada el 2023 obliga a revisar de nou tot l'impacte del traçat sobre la Vall d'en Bas i l'entorn del Fluvià.

L'al·legació presentada per Salvem les Valls demana expressament que la pròrroga sigui rebutjada i que el projecte torni a sotmetre's a avaluació ambiental pels canvis introduïts i per la protecció posterior de l'aqüífer fluviovolcànic de la Vall d'en Bas.

Sobre l'autor
Redacción
Veure biografia