Les variants d'Olot i les Preses estaran operatives el 2031, d'acord amb la previsió anunciada el març del 2026 pel president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, durant un acte a Olot. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va presentar el projecte definitiu i va confirmar que l'obra sortirà a licitació aquest any, amb prioritat en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
El calendari arriba després d'una reivindicació que s'arrossega des de fa dècades i amb una paradoxa encara oberta a la comarca. La nova infraestructura busca treure trànsit de la travessera de les Preses i del centre d'Olot, però el traçat afecta de forma directa la plana de la Vall d'en Bas i l'aqüífer del riu Fluvià, dos dels punts més sensibles del recorregut.
La Generalitat preveu rebaixar fins a un 90% el trànsit a les Preses
Les obres començaran el proper any amb maquinària al terreny. El traçat tindrà onze quilòmetres, un cost de 447 milions d'euros i unirà la rotonda del polígon de la Serra, a la Vall d'en Bas, amb l'A-26 a Olot.
Ara circulen 18.900 vehicles diaris per la travessera de les Preses, i entre un 10 i un 13% són pesants. La previsió oficial situa la reducció de trànsit en aquest punt entre el 60 i el 90%, mentre que a l'avinguda de Sant Jordi i el centre d'Olot la davallada esperada es mou entre el 30 i el 45% sobre volums actuals de 15.200 i 17.800 vehicles al dia.
El projecte reserva una part rellevant del recorregut a solucions soterrades. En total, el 40% del traçat discorrerà per túnel o soterrat, amb set enllaços, tres ecoductes, un túnel de 2,7 quilòmetres i un altre tram subterrani de 900 metres.
Entre les actuacions previstes hi figuren un aparcament i intercanviador modal a la rotonda de la Serra, un pas inferior cap al polígon industrial, un aparcament per a l'àrea recreativa de Xenacs i un parc nou sobre el túnel subterrani del Verntallat.
El túnel de la Pinya concentrarà una part clau del nou traçat
Un dels punts centrals de l'obra serà el túnel de la Pinya, de 2,7 quilòmetres, entre l'enllaç nord i la zona d'Olot oest. Als seus extrems es construiran els nous viaductes de Codella i l'Arengada.
El projecte també elimina els viaductes i terraplens actuals de l'antiga carretera de Ripoll. A més, incorpora un nou enllaç amb la N-260a i l'avinguda dels Reis Catòlics, juntament amb la reforma de l'avinguda Sant Jordi com un dels eixos urbans afectats pel trànsit de pas.
En l'entorn més pròxim als barris i equipaments, l'actuació inclou pantalles acústiques al Soler i les Feixes, el soterrament del tram de l'institut escola La Greda, vies per a bicicletes i parades de transport públic.
Pere Macias va valorar la presentació del projecte com un pas decisiu dins de Bracons i va defensar que la proposta manté i fins i tot incrementa els criteris de respecte ambiental aplicats en el primer túnel.
"És una molt bona notícia, perquè les variants són una peça clau de tot el projecte Bracons, que en el seu moment no es van fer perquè, entre altres coses, no n'estava prou madura el traçat. Després d'un procés en què ha participat tothom, la Generalitat ha presentat un projecte molt seriós" - Pere Macias
La demanda va tornar a guanyar força després d'anys de protestes i plataformes veïnals
La reivindicació de la variant d'Olot va ser assumida pel govern de Jordi Pujol el 1987, encara que la necessitat política i viària va quedar més assentada amb l'obertura de l'eix Vic-Olot el 2009. El debat sobre l'encaix de Bracons i els seus efectes a la Garrotxa ha acompanyat tot aquest recorregut.
Ja el 2002, una manifestació encapçalada pel llavors alcalde Lluís Sacrest i per Josep Coma, president de la Federació d'Associacions de Veïns, va tallar l'avinguda de Sant Jordi i el carrer de Mulleres. Més recentment, el 2024, es va constituir la plataforma veïnal No És un Vial. És un Carrer per impulsar el projecte.
Miquel Macias va emmarcar la discussió sobre Bracons en dos models de desenvolupament i va qüestionar el pes que han tingut sectors com l'agroindústria del porc o el turisme de baixa qualitat en el creixement de la Garrotxa.
Paneque va confirmar que la licitació s'activarà aquest any i que les obres arrencaran l'any que ve amb maquinària al terreny, amb l'objectiu que les variants d'Olot i les Preses entrin en servei el 2031.