Una desena de famílies d'acollida de la demarcació de Girona porta mesos esperant l'assignació d'un menor, mentre 115 nadons continuen en centres d'acollida. La denúncia l'ha feta pública l'Associació de Famílies Acollidores de Girona, que situa en 260 la xifra de menors institucionalitzats si s'inclou tots els infants de fins a sis anys.
La paradoxa, segons l'entitat, és que el Parlament ja va aprovar una llei per retirar dels centres tots els menors de sis anys i perquè els nadons hi romanguin el menor temps possible. Malgrat aquest marc legal, les famílies ja validades segueixen sense rebre noves assignacions i els temps d'espera s'han allargat durant mesos.
L'AFAG denuncia esperes de mesos amb 115 nadons encara en centres
L'associació atribueix la situació a una mala gestió del sistema per part de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció. En el seu diagnòstic, l'acumulació d'expedients i la falta de comunicació entre delegacions territorials estan frenant la derivació de menors a llars que ja estan disponibles.
Fins ara, el període entre una acollida i una altra es movia entre una setmana i dos mesos. Ara, l'AFAG sosté que hi ha famílies que encadenen diversos mesos d'espera sense rebre cap proposta, malgrat que segueixen actives dins del circuit.
A la demarcació de Girona, aquesta demora afecta ja una desena de famílies. L'entitat remarca que el problema no es limita als nadons, perquè la xifra de menors en centres puja a 260 quan es compta tots els infants menors de sis anys.
L'acollida d'urgència s'allarga fins a dos anys malgrat el límit oficial de sis mesos
L'acollida d'urgència i diagnòstic està prevista per a menors de zero a sis anys i té una durada màxima oficial de sis mesos. No obstant això, en la majoria dels casos aquest termini acaba ampliant-se fins a un o dos anys, segons exposa l'associació.
Aquesta modalitat d'acollida exigeix una disponibilitat alta de les famílies i la junta de l'entitat reclama canvis en les condicions d'accés. En concret, demana que deixar de treballar deixi de ser un requisit per poder assumir una acollida d'urgència i diagnòstic.
L'associació argumenta que aquesta exigència es manté en un context en què les famílies no cotitzen i tampoc reben una aportació econòmica. Al seu parer, aquesta condició redueix encara més la base de llars disponibles per atendre menors d'edat primerenca.
L'AFAG admet, igual que la Generalitat de Catalunya, que falten famílies d'acollida. Tot i així, sosté que el Departament de Drets Socials no està tenint en compte les famílies ja validades que continuen a l'espera d'una assignació.
L'acollida d'urgència i diagnòstic, dirigida a menors de zero a sis anys, té una durada màxima oficial de sis mesos, encara que en la majoria dels casos acaba perllongant-se fins a un o dos anys.