El fons artístic vinculat al diari Avui, integrat des del 2011 a la Col·lecció Nacional d'Art de la Generalitat, encara una nova etapa de difusió pública amb un projecte impulsat pel Museu d'Art de Girona i El Punt Avui per acostar les seves obres a la ciutadania coincidint amb el 50 aniversari de la històrica capçalera. La col·lecció aplega avui més de 600 obres de prop de 600 autors i en conserva el gruix al Museu d'Art de Girona, mentre una petita part es troba al Museu d'Història Toni Brosa de Barcelona.
La iniciativa passa per documentar una a una les peces i fer-les visibles tant a museuart.cat com a l'edició digital d'El Punt Avui, a partir d'una connexió entre ambdues entitats activada fa poques setmanes. Aquesta feina ha estat desenvolupada pels tècnics del museu amb l'assessorament i la col·laboració experta de la que va ser durant anys periodista d'art de l'Avui, Montse Frisach.
Un fons nascut per sostenir el diari el 1975
L'origen de la col·lecció es remunta a l'agost de 1975, quan Premsa Catalana SA va fer una crida a tots els artistes catalans per donar suport al projecte del diari mitjançant la creació d'un fons d'art vinculat a la futura publicació. La resposta va ser ràpida. En pocs mesos es van reunir prop de 400 obres, que es van exhibir el gener de 1976 a la Fundació Joan Miró sota el lema "Un poble fa el seu diari".
L'Avui va sortir finalment al carrer el 23 d'abril de 1976 com el primer i únic rotatiu publicat en català des de la República. El seu arracada va estar marcat per traves administratives del franquisme, encara que el diari va aconseguir néixer amb un ampli suport de la societat catalana i també del món artístic.
Entre les aportacions més destacades figurà la de Joan Miró, que participà amb una litografia amb el nom del diari valorada aleshores en 47 milions de pessetes. Més endavant, l'artista tornà a implicar-se amb un guaix original amb motiu del número 1.000 del capçal.
Itinerància per municipis i dipòsit permanent a Vilabertran
La primera etapa de constitució del fons va ser seguida per un període d'exposicions itinerants. Els dipòsits van començar a partir d'un acord entre Premsa Catalana i el Departament de Cultura de la Generalitat. El 1983, Cultura va donar cabuda a les obres en dipòsit i el juny d'aquell mateix any es va inaugurar a Sant Cugat la primera exposició itinerant, que després va recórrer catorze municipis més.
La segona mostra itinerant va arrencar a l'octubre de 1984 a Calella i va passar per tretze poblacions més abans de concloure a Ceret. Eixa circulació es va aturar a l'octubre de 1991, coincidint amb els 5.000 dies de publicació del diari. Des d'aleshores, el fons va quedar dipositat amb caràcter permanent a la canònica de Santa Maria de Vilabertran.
Aquest enclavament patrimonial acull un conjunt romànic medieval amb claustre dels segles XII i XIII, una església dels segles XI i XII i la creu d'orfebreria gòtica més gran conservada a Catalunya. Aquests elements van ser declarats bé cultural d'interès nacional el 1930 i actualment formen part del Museu d'Història de Catalunya.
Ampliació en els anys noranta i control judicial després de la fallida
El 1994 es va impulsar una segona etapa de creixement de la col·lecció amb la invitació als artistes per revisar i actualitzar el fons. Fruit d'aquella operació es van incorporar 158 obres, que van poder veure's al setembre d'aquell any en una exposició al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
El conjunt va ser taxat el 1995 en 279 milions de pessetes i va tornar a valorar-se el 2005 en 1,4 milions d'euros. Entremig, el juliol del 2004, Premsa Catalana va fer fallida i el fons va quedar sota control judicial, en dipòsit al monestir de Vilabertran.
La compra de la Generalitat va evitar-ne la dispersió
En 2010 la Generalitat optà per adquirir les 604 obres del fons per evitar la disgregació d'una col·lecció considerada significativa i una possible sortida fora de Catalunya. Cultura va assolir acords amb els creditors del diari, va comprar la totalitat del conjunt i el va dividir en dos blocs.
- 24 originals de cobertes encarregades durant vint anys a diversos artistes catalans, dipositats al Museu d"Història de Catalunya i exhibits ja el 2011
- Les altres 580 obres, dipositades al Museu d"Art de Girona
Les limitacions d'espai del museu gironí, ubicat al Palau Episcopal al costat de la catedral de Santa Maria, van obligar tanmateix a mantenir la custòdia de la col·lecció a les dependències del propi museu al monestir de Vilabertran.
Del Palau Robert a la difusió digital
La nova fase de visibilitat pública ja ha tingut una primera mostra a Barcelona. Deu peces originals del fons es van incorporar a l'exposició del Palau Robert dedicada al mig segle de l'Avui. Entre les obres exposades figuren peces de Miró, Tàpies, Ràfols Casamada, Colita, Pilarín Bayés, Brossa, Carme Aguadé, Maria Girona, Tharrats i Català Roca, visibles fins al 24 de maig.
El Museu d"Art de Girona ja havia presentat abans dues exposicions parcials del fons. El 2019 va organitzar "70"s 90"s. D"una certa abstracció a l"art conceptual", comissariada per Pilar Parcerisas. El 2023 va arribar "Esclats d"un instant. L"aportació de les artistes al fons d"art de l"Avui". Ara, la digitalització i documentació de totes les peces busca donar continuïtat a aquesta feina i facilitar l"accés públic a una col·lecció nascuda de l"impuls col·lectiu que va acompanyar el naixement del diari.