La pobresa a les comarques de Girona no només deixa milers de famílies sense cobrir despeses bàsiques, també les empeny a la soledat. El 85% de les llars ateses per Càritas Diocesana de Girona no es pot permetre anar a prendre un cafè amb una persona del seu entorn i tres de cada quatre persones acompanyades per l'entitat pateixen aïllament social.
La contradicció apareix en la vida diària de moltes d'aquestes famílies. La meitat de les persones ateses treballa, però tres de cada quatre no aconsegueix cobrir les seves necessitats bàsiques, mentre sis de cada deu no disposa d'un habitatge digne. El 2025, l'organització va atendre 23.318 llars i va arribar a 46.521 persones beneficiàries.
La meitat treballa, però tres de cada quatre no cobreixen el bàsic
Caye Gómez, responsable d'Anàlisi Social de l'entitat, va sostenir durant la presentació de la Memòria 2025 que la pobresa trenca xarxes personals que ja eren fràgils i augmenta la soledat no desitjada. Gómez va afegir que l'aïllament social no actua només com a conseqüència de l'exclusió, sinó també com un element que l'agreuja i la fa més duradora.
"Quan una persona no disposa d'una xarxa de suport efectiva, les dificultats s'acceleren i es fa molt més difícil trobar camins de recuperació" - Caye Gómez, responsable d'Anàlisi Social, Càritas Diocesana de Girona
A més de l'aïllament, la memòria recull una acumulació de problemes materials. Dos de cada tres persones ateses pateixen bretxa digital i quatre de cada deu estan en situació administrativa irregular. En una altra de les xifres destacades, sis de cada deu persones ateses no disposa d'un habitatge digne.
Gómez va explicar que una part de les persones acompanyades encadena feines temporals i cobra durant set mesos a l'any, encara que ha d'assumir despeses durant els dotze. Aquesta inestabilitat, unida a l'encariment residencial, pesa en municipis com Girona i Celrà i estreny encara més el marge de les famílies.
El 60% viu en habitacions, infravivendes o pisos ocupats
L'habitatge apareix com un dels punts de més pressió. El 60% de les persones ateses viu en infravivendes, habitacions de lloguer o s'ha vist forçada a ocupar un pis, una realitat que connecta amb la crisi de l'habitatge en els casos de major vulnerabilitat.
Aixetu Dumbuya, participant de l'entitat, va afirmar que l'accés a un pis es complica més per a aquells que pateixen exclusió. Va relatar que hi ha persones a les quals rebutgen pel seu color de pell o per no poder aportar referències, i que aquesta situació acaba empenyent famílies amb fills menors a ocupar un habitatge per no quedar-se al carrer.
El 2025, Càritas Diocesana de Girona va obrir el Pis Niu al Barri Vell de Girona per a joves nouvinguts, majors d'edat, sense llar i en situació administrativa irregular. El recurs s'adreça a un perfil que apareix amb freqüència a la memòria, marcada per la fragilitat residencial i la manca de xarxa familiar.
Les dones i les famílies amb menors concentren bona part de l'atenció
El 60% de les persones ateses són dones. Un altre 38% té menys de 35 anys i el mateix percentatge es troba en situació administrativa irregular. Entre les llars acompanyades, tres de cada quatre famílies tenen menors a càrrec i el 22% són monoparentals, en la seva majoria encapçalades per dones.
Àngels Camós, directora de Càritas Diocesana de Girona, va assenyalar que l'entitat atén menys persones que en altres etapes, però amb més problemàtiques acumulades. També va assegurar que, amb més recursos econòmics i humans, podrien arribar a més casos, encara que ara ajusten l'atenció als mitjans disponibles.
"La comunitat no és una moda, és el que ens sosté" - Àngels Camós, directora, Càritas Diocesana de Girona
Camós va sostenir que l'escut comunitari format per la família, el veïnat i la xarxa propera es debilita just quan més falta fa. En aquesta mateixa línia, el bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, va situar l'accés a l'habitatge i la immigració entre els principals reptes socials actuals i va afirmar que el problema residencial impedeix a moltes persones portar una vida lliure.
Dumbuya va relatar que va arribar a l'entitat sense habitatge ni aliments després de marxar de Celrà als 15 anys per formar-se. Va explicar també que l'aïllament va aparèixer en sortir de la seva comunitat i que va trobar suport des del primer encontre amb l'organització.
Fra Octavi Vilà va emmarcar el 2025 com un any de relleu pel nomenament d'Àngels Camós al capdavant de l'entitat en substitució de Dolors Puigdevall.