Infermeres i auxiliars de la Unitat d'Aguts de Psiquiatria del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt denuncien assetjament sexual i laboral per part d'altres professionals del servei. Almenys una desena d'afectades relaten comentaris masclistes i homòfobs, tocaments, conductes intimidatòries i un clima d'abús de poder dins de la unitat.
El cas va obrir un protocol intern el novembre de 2024 i va acabar amb el cessament d'un treballador i el trasllat d'un altre, però diverses professionals sostenen que la resposta no ha evitat que les víctimes hagin hagut de marxar mentre part dels presumptes responsables segueixen a l'entorn laboral.
La investigació interna va arrencar el novembre de 2024 i va apreciar faltes lleus i molt greus
Els responsables de la unitat van detectar un possible cas d'assetjament el novembre de 2024 i ho van comunicar al Departament de Persones, que va activar el protocol de prevenció i investigació. A partir d'aquí, l'Institut d'Assistència Sanitària va encarregar una avaluació a una empresa externa especialitzada.
Aquest informe pericial va servir de base per a l'informe vinculant de la comissió d'investigació. La instrucció va concloure que els fets encaixaven en faltes lleus i molt greus, la qual cosa va derivar en la incoació d'expedients sumarissos.
L'IAS va confirmar després el cessament d'un treballador i el trasllat d'un altre com a resultat d'aquests expedients. La institució també recorda que els representants dels comitès d'empresa van ser presents durant la instrucció.
Les afectades diuen que també van demanar trasllat alumnes en pràctiques
Entre els testimonis recollits per les treballadores hi figuren episodis de especial gravetat dins de la unitat. Una de les afectades ho resumeix així.
"A una companya li van tirar dels cabells i a una altra la van tancar en una habitació i la van obligar a ensenyar els pits" - una de les afectades, professional de la Unitat d'Aguts de Psiquiatria del Parc Hospitalari Martí i Julià
Les professionals afegeixen que estudiants en pràctiques també es van veure afectades i que algunes van sol·licitar el trasllat perquè, en les seves paraules, no es podia treballar en aquest entorn. A més dels episodis d'assetjament sexual, expliquen que després de denunciar van començar a patir pressió a la feina.
Una de les frases que repeteixen les afectades resumeix aquest canvi d'escenari. "Passem de denunciar assetjament sexual a patir assetjament laboral", afirmen.
També consideren insuficient el suport psicològic que van rebre durant el procés i sostenen que no es van sentir acompanyades. La seva crítica arriba tant als qui van actuar directament com als qui, al seu judici, van permetre aquestes conductes.
L'IAS va contractar processos restauratius després de tancar els expedients
Després de finalitzar els expedients, l'IAS va contractar una altra empresa per desenvolupar processos restauratius amb participació voluntària dels professionals implicats. La institució emmarca aquesta mesura en la reparació del dany causat dins del servei.
La direcció de l'organisme manté el seu compromís de tolerància zero davant l'assetjament i defensa el compliment de la normativa d'igualtat i no discriminació laboral. Davant d'aquesta posició, les treballadores insisteixen que la resposta adoptada no ha resolt l'impacte sobre les víctimes.
Una d'elles resumeix aquesta discrepància amb una reclamació concreta en assenyalar que només hi va haver un acomiadament i un trasllat, mentre, segons denuncia, van ser les pròpies víctimes les que van acabar deixant el seu lloc a la unitat.