SOS Costa Brava ha presentat dues denúncies administratives pels episodis de contaminació detectats a l'entorn de Castell-Cap Roig, al Baix Empordà, i ha demanat que les administracions investiguin tant l'origen dels abocaments com el seu impacte ambiental.
La federació ecologista situa el focus en una contradicció que afecta de ple la costa de Girona. Mentre es mantenen incidències conegudes en la infraestructura de sanejament, sosté que cap administració ha impulsat de forma formal actuacions per depurar responsabilitats, tot i tractar-se d'un espai natural protegit.
L'entitat va demanar revisar la depuradora que dóna servei a cinc municipis
Una de les denúncies es dirigeix a l'Agència Catalana de l'Aigua per possibles deficiències en el sistema de sanejament i depuració. SOS Costa Brava sol·licita que investigui l'origen i l'abast dels abocaments i que analitzi el funcionament de l'EDAR de Vall-llobrega i Palamós.
Aquesta instal·lació tracta les aigües residuals de Calonge, Palamós, Vall-llobrega, Mont-ras i Palafrugell. La petició inclou inspeccions sobre el terreny i una revisió de les instal·lacions per aclarir què ha fallat en el sistema.
A més, les denúncies reclamen la determinació de responsabilitats i la restauració dels espais afectats, juntament amb l'aplicació de mesures sancionadores i compensatòries si correspon.
La segona denúncia demana actuar sobre els hàbitats protegits de Castell-Cap Roig
L'altra denúncia s'ha presentat davant la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural. SOS Costa Brava reclama que aquest departament valori l'afectació sobre els hàbitats protegits de l'espai d'interès natural Castell-Cap Roig i activi les seves competències de conservació i, si escau, sanció.
La federació vincula aquesta petició a la reiteració d'episodis de contaminació a la zona i a incidències ja conegudes en la infraestructura. En el seu plantejament, la manca d'actuacions formals fins ara ha deixat sense aclarir l'abast dels danys i qui els ha d'assumir.
Alhora, l'entitat adverteix que frenar el creixement urbanístic en els municipis connectats a aquesta infraestructura és una condició necessària per evitar més pressió sobre el sistema. En aquest marc, ha alertat que autoritzar nous sectors urbanístics, habitatges i desenvolupaments turístics sense garantir abans la capacitat real de sanejament agreuja el risc per a espais naturals sensibles del litoral de Girona.
SOS Costa Brava reclama que la planificació futura incorpori els límits ambientals reals del territori i que la protecció dels espais naturals es fixi com a condició prèvia al creixement a Calonge, Palamós, Vall-llobrega, Mont-ras i Palafrugell.