Més de la meitat de les 3.100 vivendes disperses en les partides de l'Horta de Lleida manquen de llicència per haver-se edificat després de 1956, any en què la normativa va declarar el sòl no urbanitzable.
L'últim pla d'usos aprovat el 2017 certifica que únicament 840 construccions són anteriors a aquesta data límit legal. Aquesta situació ha generat un buit jurídic que paralitza el mercat immobiliari i bloqueja qualsevol intent de millora estructural a les llars afectades.
El finançament bancari es redueix a la meitat
Les entitats financeres apliquen criteris restrictius en valorar aquests immobles irregulars. Els bancs només financen fins al 50% del valor en les hipoteques sol·licitades per adquirir aquestes propietats, cosa que obliga els compradors a disposar de grans quantitats d'estalvi previ.
Josep Maria Esteve, president del col·legi d'API de Lleida, confirma aquesta dificultat d'accés al crèdit. La falta de seguretat jurídica sobre la propietat desploma el preu de venda respecte a una urbanització consolidada.
"És una patata calenta tant per als veïns com per a l'Ajuntament, esperem que es trobi un encaix aviat." - Francesc Montardit, president de la comissió veïnal
La incertesa administrativa frena també les obres de manteniment. Els propietaris no poden obtenir permisos per a rehabilitacions o reformes integrals, cosa que accelera el deteriorament del parc immobiliari existent.
Bloqueig tècnic i arquitectònic
Lluís de la Fuente, president de la delegació lleidatana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, adverteix sobre l'absència de projectes professionals a la zona. La impossibilitat de legalitzar les actuacions desincentiva la intervenció tècnica qualificada.
"Quasi no ens arriben projectes de rehabilitacions a l'Horta perquè només es poden escometre si tenen llicència." - Lluís de la Fuente, president de la delegació lleidatana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
De la Fuente afegeix que moltes dels habitatges són autoconstruccions de baixa qualitat en les quals mai ha intervingut un arquitecte. Aquesta realitat constructiva complica encara més qualsevol estratègia de regularització futura.
Algunes edificacions figuren registrades com a magatzems agrícoles. Aquesta classificació distorsiona la seva valoració real en cas d'expropiació i allunya la possibilitat de reconèixer-les com a residències habituals.
Fracàs de la via parlamentària
El grup parlamentari de Junts va intentar modificar el marc legal mitjançant al·legacions al decret llei 2/2025 de mesures urgents en matèria d'habitatge i urbanisme. La proposta buscava permetre la regulació singular de sectors periurbans confrontants a la trama urbana.
La comissió va rebutjar l'esmena a finals de l'any passat amb els vots en contra de PSC, ERC i Comuns. El text final es va publicar al Diari Oficial del Govern de Catalunya el 26 de febrer de 2025 sense incloure les modificacions sol·licitades.
Aproximadament 1.700 habitatges compten amb persones empadronades segons el document de 2017. Els veïns continuen reclamant solucions a l'Ajuntament de Lleida i al Govern de Catalunya mentre l'estatus legal de les seves llars roman sense definir.