La Regió Sanitària de Girona va tancar el període 2022 2024 amb pitjors resultats als tres mesos en pacients amb ictus tractats amb trombectomia mecànica que altres àrees catalanes i que els centres de referència de Barcelona. La comparativa inclosa per Salut situa Girona amb un 31,03% d'independència funcional als tres mesos i una mortalitat del 23,39%, per sota dels registres de Tarragona, Lleida i la Catalunya Central, i també en pitjor posició que hospitals barcelonins com Sant Pau i Hospital del Mar.
Les dades figuren en una resposta del Govern a una pregunta parlamentària sobre les seqüeles de pacients amb ictus a qui no se'ls pot practicar aquest procediment al seu territori. Tot i que la qüestió posava el focus a Lleida, Tarragona i la Catalunya Central, la resposta incorpora també Girona i deixa el territori gironí com el que presenta pitjors xifres tant en recuperació funcional com en mortalitat.
Girona queda per darrere en recuperació i mortalitat
En el cas de Girona, la independència funcional als tres mesos equival a recuperar-se amb autonomia o amb seqüeles lleus després de l'episodi. Aquest resultat es va assolir en el 31,03% dels pacients gironins sotmesos a trombectomia mecànica entre 2022 i 2024.
En els pacients procedents de Tarragona, Lleida i la Catalunya Central, que són derivats a hospitals terciaris de Barcelona, aquest indicador es mou entre el 38% i el 44%. En els hospitals de referència de Barcelona, Sant Pau i Hospital del Mar, els registres ronden el 34% i el 35%.
La diferència també apareix en la mortalitat als tres mesos. Girona registra un 23,39%, mentre que a Tarragona, Lleida i la Catalunya Central les xifres oscil·len entre el 15% i el 20%. Als centres de referència de Barcelona, la mortalitat se situa al voltant del 22%.
El debat sobre les derivacions es va centrar a Tarragona i Lleida
La manca de cobertura continuada per practicar trombectomies a Lleida i Tarragona va obrir en els últims mesos un debat polític i sanitari sobre les derivacions a Barcelona i la necessitat de disposar d'un servei estable durant les 24 hores. El Parlament va instar el Govern a reforçar aquesta atenció.
Salut va anunciar que els hospitals Joan XXIII de Tarragona i Arnau de Vilanova de Lleida oferiran el tractament durant 12 hores diàries a partir d'aquesta primavera, amb la previsió d'assolir la cobertura total el 2027.
A Girona, en canvi, l'hospital Josep Trueta disposa de neuroradiologia intervencionista de manera continuada. A més, va ser el 2021 el primer centre públic fora de Barcelona i de la seva àrea metropolitana a oferir aquesta prestació de forma permanent.
Salut defensa el model assistencial
"No s'identifiquen diferències clíniques rellevants" - Olga Pané, consellera de Salut
La consellera sosté que ni el territori d'origen ni el fet de ser derivat expliquen per si sols les diferències en el grau de seqüeles funcionals o en la mortalitat. En la mateixa resposta, Pané va defensar el sistema de derivació per complexitat cap a centres de referència.
"Aquest conjunt de resultats reforça la idoneïtat del model assistencial basat en criteris clínics i en la derivació a centres de referència segons complexitat, garantint equitat i qualitat en l'atenció a l'ictus" - Olga Pané, consellera de Salut
La titular de Salut va recordar a més que l'evolució després d'un ictus depèn de diversos factors. Entre ells va citar la gravetat inicial del pacient, les comorbiditats, la selecció de candidats a trombectomia, l'ingrés ràpid en una unitat d'ictus, la disponibilitat de rehabilitació i l'estratègia terapèutica aplicada a cada centre. Amb aquest marc, la comparativa deixa sobre la taula una paradoxa a Girona, que malgrat disposar d'atenció continuada al Trueta presenta els pitjors resultats del conjunt analitzat.