El 15 % de la població de Girona es troba en situació de pobresa severa després de cobrir les despeses d'habitatge. Aquesta xifra equival a unes 110.000 persones que destinen gran part dels seus recursos a l'allotjament. La pressió sobre el mercat immobiliari deixa una desena part dels veïns en una posició econòmica extremadament vulnerable.
Els Comuns han impulsat mesures per frenar aquesta tendència amb polítiques concretes. S'ha aprovat un blindatge indefinit per als Habitatges de Protecció Oficial i es multarà amb fins a 900.000 euros els sobrepreus. A més, es desplegaran 100 inspectors d'habitatge per vigilar el compliment normatiu.
També s'ha establert un límit estricte al lloguer de temporada i habitacions. Les grans tenidores amb més de cinc immobles afronten ara una prohibició total per realitzar compres especulatives d'habitatge. Aquestes restriccions busquen evitar la concentració de propietats i protegir l'accés a la llar.
Context legal i reacció política
La situació política es complica amb l'espera del Reial Decret per prorrogar contractes. Aquest instrument afectaria uns 300.000 arrendaments a Catalunya que finalitzen entre 2026 i 2027. A Girona ciutat, la mesura assoliria aproximadament 7.000 contractes de lloguer vigents.
L'aplicació d'aquesta pròrroga permetria limitar l'increment del lloguer al 2 %. De confirmar-se aquest sostre, cada família estalviaria gairebé 110 euros mensuals. Aquesta xifra representa un alleujament econòmic significatiu per a milers de llars que pateixen la inflació immobiliària.
Tanmateix, l'aprovació del decret afronta resistència parlamentària significativa. Junts ha votat en contra de la pròrroga de lloguers, alineant-se clarament amb el Partit Popular i Vox. Aquesta postura coincideix amb accions legislatives prèvies del mateix grup polític.
La setmana anterior, Junts va donar suport a una Proposició de Llei del PP per accelerar desenvolupaments urbanístics. Aquesta iniciativa pretenia rebaixar la protecció a famílies vulnerables en desnonaments i derogar articles de la Llei d'Habitatge. El vot contrari actual confirma una línia d'acció coherent amb aquesta moció anterior.
Aquests antecedents polítics expliquen la postura ferma del partit davant les mesures de contenció de preus. La divergència en el vot reflecteix una discrepància estructural sobre com abordar la crisi habitacional a la regió. L'escenari legislatiu roman tensionat davant la urgència de protegir els inquilins.