Espanya ha obert una nova regularització extraordinària per a unes 500.000 persones estrangeres, un procés que permetrà presentar sol·licituds fins al 30 de juny i que afecta també milers de residents a Catalunya que arrosseguen anys d'incertesa administrativa.
La mesura fixa com un dels seus eixos haver sol·licitat protecció internacional abans de l'1 de gener de 2026. També contempla la regularització de persones que ja es trobaven a Espanya abans d'aquesta data i que puguin acreditar almenys cinc mesos de permanència ininterrompuda, no tenir antecedents penals i no suposar una amenaça per a l'ordre públic.
Quins requisits s'han de complir
A més d'aquestes condicions generals, els sol·licitants hauran d'encaixar en algun dels supòsits previstos. Entre ells figura haver treballat o poder acreditar intenció de treballar, conviure amb fills menors o familiars dependents, o trobar-se en una situació de vulnerabilitat reconeguda pels serveis socials o per entitats col·laboradores.
Es tracta de la setena regularització impulsada a l'Estat. L'anterior es va dur a terme el 2005. El nou procés torna a posar el focus sobre persones que, malgrat portar temps assentades, continuen fora del circuit administratiu ordinari.
Impacte entre famílies assentades a Catalunya
En ciutats com Girona, Barcelona, Lleida o Tarragona, la mesura arriba a llars amb menors escolaritzats, ocupacions inestables i expedients migratoris pendents des de fa anys. L'objectiu és donar una sortida legal a situacions prolongades de precarietat.
"És molt important perquè dona resposta als problemes de moltes persones que es troben en situació de vulnerabilitat, que fa anys que són a Espanya amb fills escolaritzats i, en molts casos, treballant en situacions precàries" - Mireia Risco, responsable del departament d'estrangeria de Lleal Tulsà Asesores
Risco considera que aquesta via pot tenir un efecte directe tant per a les persones afectades com per al conjunt del sistema. La regularització permetrà incorporar aquestes persones a l'economia formal, amb accés a drets i obligacions en igualtat de condicions.
"Amb els seus impostos passaran a contribuir a les arques de l'Estat, i això permetrà millorar sistemes com la sanitat, l'educació o les jubilacions" - Mireia Risco, responsable del departament d'estrangeria de Lleal Tulsà Asesores
Casos pendents després de la denegació de protecció internacional
Entre els perfils que podrien veure's beneficiats figuren persones que en el seu moment van accedir a una protecció internacional temporal però després van quedar fora del sistema en no prosperar la renovació. És el cas de Yeni Sánchez, ciutadana hondurenya resident a Girona, que va obtenir protecció internacional durant un any després de la seva arribada el març de 2023 i posteriorment va veure denegada la renovació.
L'obertura d'aquest termini fins al 30 de juny marca ara una finestra decisiva per a aquells que busquen estabilitzar la seva situació administrativa a Espanya després d'anys de residència, feina precària o arrelament familiar sense una autorització regular.