El 60,7% de la població de Girona fa servir el català com a llengua habitual, ja sigui de forma exclusiva o combinat amb altres llengües, en la primera enquesta municipal d'usos lingüístics encarregada en una ciutat catalana amb estàndards acadèmics. L'estudi, elaborat per la Universitat de Girona, situa el castellà com a llengua habitual del 26,6% dels residents i altres llengües en el 7,9%.
La dada arriba amb una doble lectura. Tot i que el català manté la primera posició com a llengua habitual a la ciutat, el seu coneixement i ús no són equivalents, i a més queden per sota dels del castellà en totes les competències lingüístiques mesurades entre la població de 15 anys o més.
Girona va registrar un 24,7% de manteniment del català enfront del 19% de les comarques gironines
Un dels resultats que més destaca l'informe és la continuïtat del català en les converses. Un 24,7% dels habitants manté aquesta llengua quan parla amb interlocutors que responen en castellà, per sobre del 19% registrat a les comarques gironines i del 13,2% del conjunt de Catalunya.
L'estudi també detecta que el català té més presència en àmbits concrets de la vida quotidiana. És la llengua més utilitzada en l'esport, la restauració i els centres de salut de la ciutat.
Lluc Salellas i Vilar, alcalde de Girona, va sostenir que la feina municipal ha de servir per sensibilitzar i promoure l'ús social del català en els espais on l'ajuntament pot actuar. L'alcalde va afegir que el 60,7% d'ús habitual "es queda curt amb el que hauríem de voler com a ciutat i com a societat".
"Un 60,7% es queda curt amb el que hauríem de voler com a ciutat i com a societat" - Lluc Salellas i Vilar, alcalde de Girona
Núria Riquelme Zurita, tinenta d'alcaldia i regidora de Llengua Catalana, va emmarcar la presentació com el primer estudi d'usos lingüístics impulsat per un ajuntament català. L'edil va defensar que disposar de dades permet fixar polítiques públiques amb un diagnòstic rigorós sobre la situació del català a Girona.
L'ús amb el fill gran va pujar al 43% i va superar al de la mare i el pare
L'enquesta apunta a més a un avenç en la transmissió intergeneracional. L'ús del català amb el fill gran arriba al 43%, per sobre del 36,2% registrat amb la mare i del 37,7% amb el pare.
En paral·lel, les llengües inicials úniques més freqüents són el castellà, amb un 38,7%, i el català, amb un 34,3%. Un altre 19,6% té altres llengües inicials, entre les quals destaquen l'àrab amb un 22,1%, el punjabi amb un 11,6%, el romanès i les llengües xineses amb un 10,5% en ambdós casos, i el amazic amb un 8,1%.
La composició demogràfica ajuda a explicar aquest mapa lingüístic. El 29,46% de la població va néixer a l'estranger i el 10,4% a la resta de l'Estat, de manera que quatre de cada deu veïns no van néixer a Catalunya. En aquest context, el 94,3% entén el català i el 82,4% el sap parlar, mentre que el 90,2% el sap llegir i el 74% el sap escriure.
Riquelme també va subratllar que mantenir el català en les converses quotidianes és una peça central per ampliar el nombre de parlants habituals. Al seu parer, l'estudi indica que el futur de la llengua depèn del compromís de la ciutadania en els usos diaris.
El treball de camp el va realitzar l'empresa Vox Populi entre novembre i desembre de 2025 amb una mostra representativa de la població de 15 anys o més, sota la direcció de Narcís Iglésias i Carla Ferrerós, professors de la Universitat de Girona.