El Consell Comarcal del Ripollès ha formalitzat la seva adhesió a la petició per exhumar la fossa comuna del cementiri de Girona en la qual hi ha enterrats 510 cossos de persones afusellades. Almenys 24 d'aquestes víctimes eren originàries de la comarca.
La petició busca accelerar l'obertura d'un espai que va ser dignificat fa ja anys amb plaques identificatives, però que segueix pendent d'exhumació. La distància entre ambdós passos marca ara la reclamació institucional del Ripollès, que vol localitzar familiars vius i donar a conèixer els noms de les persones enterrades.
Amadeu Rosell va demanar accelerar l'obertura de la fossa amb el Memorial Democràtic
L'acord es va tancar aquest dijous en una reunió entre el president del Consell Comarcal del Ripollès, Amadeu Rosell, i la presidenta de l'Associació per la recuperació de la memòria històrica de Llagostera, Teresa Mur. En la trobada també van participar altres consellers i regidors de la comarca.
Després d'aquesta reunió, ambdues parts van acordar sol·licitar formalment al Memorial Democràtic que acceleri l'obertura de la fossa. El Consell Comarcal del Ripollès actuarà en coordinació amb l'associació en aquesta petició.
A més, la institució comarcal s'ha compromès a difondre els noms de les persones afusellades enterrades al cementiri de Girona per intentar localitzar els seus familiars vius. La iniciativa també pretén estendre el coneixement sobre l'existència de la fossa i sobre els fets que la van originar.
La documentació situa 510 execucions entre març de 1939 i gener de 1945
La documentació disponible situa les execucions al mur sud del cementiri de Girona. Aquests afusellaments s'haurien produït entre març de 1939 i gener de 1945.
Entre les 510 víctimes figuren dues dones. Per professions, el grup més nombrós és el dels pagesos, amb 208 casos, per davant de paletes, jornalers i xofers de diferents comarques.
En el cas del Ripollès, la xifra mínima documentada és de 24 persones enterrades en aquesta fossa comuna. Aquesta vinculació directa amb la comarca explica la implicació del Consell Comarcal en una reclamació que fins ara havia impulsat l'associació memorialista.
Ja el 2010, el lloc va ser dignificat amb la instal·lació de 510 plaques amb el nom, cognom, edat, població i data d'afusellament de cada víctima.