Dermatòlegs i radiòlegs amb més de 10 anys d'experiència en hospitals i clíniques privades de Barcelona, Girona i Tarragona poden assolir un salari brut anual de 80.000 euros, segons la Guia salarial 2026 de LHH Recruitment Solutions. En la sanitat pública, la xifra ronda els 70.000 euros per a aquests mateixos perfils. Aquestes dues especialitats encapçalen el rànquing salarial en el sector mèdic, per sobre d'altres àrees com aparell digestiu, medicina del treball o cures intensives.
Pressió assistencial i manca de relleu en radiologia
El president de la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica adverteix que l'especialitat travessa una situació d'alta demanda i pressió assistencial. La necessitat de radiòlegs continua creixent a Catalunya i a la resta del país, mentre que la taxa de reposició disminuirà en els pròxims anys a causa de les jubilacions i al ritme de noves incorporacions.
"En aquests moments, l'especialitat pateix una pressió assistencial molt elevada. Les necessitats de radiòlegs a Espanya continuen augmentant, mentre que la taxa de reposició, tenint en compte les jubilacions i les noves incorporacions, disminuirà en els pròxims anys" - José Carmelo Albillos, president de Seram
El mateix Albillos anima els nous metges a considerar la radiologia com una opció professional sòlida en el context actual.
Diferències salarials i fuga de professionals
L'informe de LHH Recruitment Solutions subratlla que la selecció d'especialitats respon a la demanda real del mercat laboral sanitari. Els especialistes en aparell digestiu poden assolir els 75.000 euros anuals en la privada i 72.000 en la pública, mentre que els metges del treball perceben 73.000 euros en la privada i 65.000 en la pública. Els intensivistes arriben a 70.000 euros en la privada i 68.000 en la pública. El metge general amb més experiència professional se situa al voltant dels 60.000 euros en ambdós sistemes.
Altres especialitats no desglossades poden arribar a 80.000 euros bruts anuals en la privada i 67.000 en la pública. L'informe adverteix que la manca de metges i infermeres incrementa la competència entre centres i reforça la necessitat de perfils preparats per treballar en entorns d'elevada complexitat assistencial.
Conflicte laboral i vaga en el sistema públic
En el sistema públic, els facultatius mantenen des de fa mesos un pols amb el Ministeri de Sanitat per l'estatut marc i les seves condicions laborals. La pròxima vaga nacional convocada pels sindicats es manté en la setmana del 16 al 20 de març, malgrat l'acord assolit entre el Ministeri i el Fòrum de la Professió Mèdica.
Segons l'Estudi de Demografia Mèdica 2025, a Espanya hi ha 310.558 metges col·legiats, dels quals 275.963 estan en actiu. A la xarxa assistencial del Sistema Nacional de Salut hi treballen 176.918 metges, mentre que a la sanitat privada hi ha més de 70.000 facultatius.
Motius de la fuga a la privada i a l'estranger
Ignacio Guerrero, president de l'Associació Unió Mèdic Professional, assenyala que les condicions laborals a la pública no milloren. L'obligació de fer guàrdies, el risc de burn out i la manca de progressió salarial porten molts metges a optar per la privada, on es premia el volum de pacients atesos.
"Les condicions de la pública no milloren, obliguen a fer guàrdies, provoquen burn out i els metges veuen que no progressen ni poden millorar el sou. Per això, molts opten per la privada, on, malgrat els baixos barems, sí que es premia el volum de pacients que visiten" - Ignacio Guerrero, president d'Unipromel
Guerrero alerta que la fuga cap a la privada i a l'estranger serà massiva si la situació no es reverteix.