La Casa Natal de Dalí, a Figueres, reuneix aquests dies la coneguda fotografia del retrat de noces de Salvador Dalí i Gala amb l'obra que el pintor va lliurar anys després al fotògraf Melitó Casals, Meli, en un intercanvi datat el 1974. El retrobament s'ha organitzat dins de l'exposició Objectiu Meli, a l'espai de les obres convidades, i recupera una relació de complicitat entre l'artista i qui va documentar alguns dels seus moments més coneguts.
Dalí i Gala es van casar per l'Església al santuari dels Àngels el 8 d'agost de 1958. Va ser una cerimònia privada a la qual només van assistir cinc persones, a més del mossèn de Cadaqués, Francesc Vila, que va oficiar l'enllaç. D'aquell dia no es van fer fotografies, de manera que la imatge que ha acabat identificant-se com a retrat de casament no correspon al moment exacte del casament.
Una imatge presa anys després a Portlligat
La fotografia es va fer dos o tres anys més tard, durant una sessió a Portlligat, a Cadaqués, quan la Diputació de Girona va concedir una medalla al pintor. Jordi Casals, fill petit de Meli, explica que el seu pare va retocar el negatiu a l'estudi perquè no es veiés en Dalí una part d'aquesta medalla. Després la va emmarcar, la va penjar al seu estudi de Figueres i la va conservar durant més d'una dècada.
Fins a aquell moment, els Dalí no tenien aquella fotografia. La peça va adquirir un valor singular amb el pas del temps, tant per l'absència d'imatges de l'enllaç religiós com pel vincle personal i professional entre el pintor i el fotògraf.
L'intercanvi de 1974
El 1974, coincidint amb la inauguració del Teatre Museu Dalí, es va produir l'intercanvi entre ambdós. Jordi Casals ho resumeix així.
"No sabem si Dalí li va dir que li faria un dibuix i el pare, a canvi, li va regalar la fotografia" - Jordi Casals
El diàleg entre la fotografia i l'obra s'ha reproduït ara en gran format amb dues imatges del dia d'aquell intercanvi. En elles es veu Dalí i Meli estrenyent-se la mà i lliurant-se els seus respectius regals. Entre els testimonis citats figuren Artur Caminada, xofer del pintor, i Emili Puignau, contractista de les obres de Púbol i alcalde de Cadaqués, entre d'altres.
Una obra llegida com a homenatge al fotògraf
Santi Coll sosté que pot tractar-se de l'única ocasió en què Dalí, mentre va viure amb la Gala, va regalar un quadre a algú. La lectura de la peça la completa Mariona Seguranyes, historiadora de l'art i regidora de Cultura de Figueres, que destaca la càrrega simbòlica del treball.
"Es veu el perfil del fotògraf, però li posa uns peus, com si fos una mena d'esfinx, que eren ocells que protegien les ciutats antigues. El dibuixa, per tant, com el seu protector" - Mariona Seguranyes, regidora de Cultura de Figueres
Seguranyes afegeix que Dalí va dir que representaria tots els personatges empordanesos i que l'únic que va acabar representant va ser Meli. L'obra incorpora una oreneta vinculada al muntatge de Natura morta vivent, de 1955, i un cavall relacionat amb Sant Jaume el Major. També inclou un mur de maons que, en paraules de la historiadora, recorda algun interior del Teatre Museu.
"La peça és un homenatge a la complicitat que tenien fins aleshores, un homenatge que li fa Dalí amb tots els elements fotogràfics que havia anat fent Meli per la seva feina" - Mariona Seguranyes, regidora de Cultura de Figueres
La mostra permet veure juntes, per primera vegada en aquest context, la imatge que durant anys va presidir l'estudi del fotògraf i l'obra amb la qual Dalí va respondre a aquesta relació. El conjunt recupera una escena poc habitual en l'entorn de l'artista i retorna a Figueres una història compartida entre el pintor i qui va fixar la seva imatge per a diverses generacions.