El Baix Empordà, l'Alt Empordà i la Selva van concentrar el 2024 les càrregues més grans de població estacional de la demarcació de Girona, amb mitjanes anuals de 48.811, 38.340 i 32.254 persones ETCA, respectivament, segons les últimes dades provisionals de l'Idescat. En el tercer trimestre, coincidint amb la temporada alta, el Baix Empordà va assolir 122.273 persones ETCA, l'Alt Empordà 85.742 i la Selva 77.460.
L'estadística mesura la població estacional ETCA, que equival al saldo entre entrades de no residents i sortides de residents. El càlcul es fa amb una equivalència d'1 entre 365 per cada dia de presència en un municipi. L'institut estadístic la considera una mesura de les càrregues de població que suporta cada territori, en incloure tant els qui hi resideixen com els qui hi treballen, estudien o passen temporades de vacances, caps de setmana o estades d'estiu.
La pressió estacional es concentra a la costa gironina
Les dades anuals del 2024 tornen a situar el gruix d'aquesta població flotant a les comarques més vinculades a l'activitat turística. A les xifres del Baix Empordà, Alt Empordà i la Selva s'hi afegeixen 10.176 persones ETCA al Gironès, 6.434 a la Cerdanya i 3.017 al Ripollès.
En canvi, la Garrotxa i el Pla de l'Estany mantenen saldo negatiu. La primera va tancar el 2024 amb menys 1.176 persones ETCA i la segona amb menys 826. L'evolució respecte al 2022 confirma aquesta tendència, ja que la Garrotxa va passar de menys 1.147 a menys 1.176 i el Pla de l'Estany de menys 962 a menys 826.
Entre 2022 i 2024, a més, les principals comarques turístiques van continuar guanyant pes estacional. El Baix Empordà va passar de 46.380 a 48.811 persones ETCA. L'Alt Empordà, de 36.313 a 38.340. La Selva, de 29.407 a 32.254. La Cerdanya, de 5.268 a 6.434. I el Gironès, de 8.052 a 10.176.
El Gironès es manté en positiu durant tot l'any
El Gironès va ser una de les comarques amb saldo positiu en els quatre trimestres de 2024. Va registrar 11.481 persones ETCA en el primer, 12.340 en el segon, 5.904 en el tercer i 11.266 en el quart. Aquesta continuïtat el diferencia d'altres zones on l'estacionalitat es dispara a l'estiu i cau amb força la resta de l'any.
A la capital, Girona ciutat també havia mantingut signe positiu en els quatre trimestres de 2023, amb una població estacional anual de 12.471 persones ETCA. El detall trimestral va ser de 12.541 en el primer trimestre, 14.545 en el segon, 8.921 en el tercer i 14.126 en el quart.
Aquest comportament encaixa amb una dinàmica menys vinculada al turisme de sol i platja i més associada a mobilitat laboral, educativa i de serveis. L'avanç de població a 1 de juliol de 2024 ja apuntava, a més, a un creixement demogràfic de la demarcació, que va guanyar 5.366 habitants durant el primer semestre de l'any.
Més de 483.000 places turístiques regulades a la demarcació
La demarcació de Girona disposava el 2024 de 483.183 places d'allotjament turístic regulades. Més de la meitat corresponien a habitatges d'ús turístic, amb 252.356 places. Els càmpings sumaven 132.300 i els establiments hotelers, 84.367.
Per comarques, el Baix Empordà liderava l'oferta amb 178.022 places turístiques, seguit de l'Alt Empordà amb 149.794 i la Selva amb 107.154. La distribució d'aquesta capacitat explica en bona mesura la forta concentració de població estacional al litoral i en les principals destinacions de vacances.
Des de la base 2021, l'Idescat incorpora a més una estimació de les pernoctacions en habitatges d'ús turístic i dels excursionistes per motiu turístic, un ajust metodològic que amplia la fotografia real de la pressió humana sobre els municipis. L'organisme ja va advertir que, després dels canvis introduïts el 2022 i la nova base 2021, les comparacions amb etapes anteriors s'han de fer amb prudència.
Pals i el Port de la Selva, entre els casos més extrems
L'estiu del 2023, alguns municipis de la costa gironina van arribar a multiplicar diverses vegades la seva població censada. Pals va registrar una mitjana diària de 10.718 persones ETCA, a les quals se sumaven els seus 2.566 habitants empadronats. Al Port de la Selva, la xifra va ser de 4.299 persones ETCA, a més de 1.044 residents.
Ambdós municipis van arribar a multiplicar per cinc la seva població censada el tercer trimestre de 2023. Ja el 2022, el Port de la Selva encapçalava el rànquing català en relació amb la població empadronada, amb una població estacional equivalent a 2.075 persones, el 204,4% de la població resident. Pals assolia aleshores el 151,7%.
En aquesta mateixa relació entre població estacional i residents destacaven també Castell Platja d"Aro amb el 74,0%, Torroella de Montgrí amb el 65,5%, Llançà amb el 63,7%, l"Escala amb el 58,5%, Calonge i Sant Antoni amb el 56,2%, Castelló d"Empúries amb el 53,6%, Roses amb el 43,7% i Lloret de Mar amb el 43,4%.
Roses i Platja d"Aro, al capdavant en volum anual
Si s'atén al conjunt anual del 2023, els municipis gironins amb major població estacional van ser Roses, amb 9.575 persones ETCA, i Castell d"Aro, Platja d"Aro i s"Agaró, amb 9.328. Després d'ells es van situar Torroella de Montgrí amb 8.009, Castelló d"Empúries amb 6.593, l"Escala amb 6.495, Palafrugell amb 6.163, Blanes amb 5.612 i Palamós amb 4.204.
L'estadística no es limita al volum turístic pur, tot i que el seu efecte és determinant en bona part d'aquests municipis. El pes econòmic del sector ajuda a entendre aquesta incidència. En el conjunt de Catalunya, el turisme va moure el 2023 un volum de negoci de 47.707 milions d'euros i va ocupar 451.990 persones. Aquell any, la facturació del sector va augmentar un 15,8% i l'ocupació un 3,5% en taxa anual.
L'activitat va seguir a l'alça després. El gener de 2026, la despesa del turisme estranger amb destinació principal a Catalunya es va situar en 1.274 milions d'euros, un 14,8% més que un any abans. Part d'aquest impacte també reverteix en el territori, ja que el reglament del Fons per al Foment del Turisme reserva el 30% de la recaptació de l'impost turístic a les administracions locals per finançar actuacions vinculades a la promoció i al desenvolupament turístic.
Amb aquest escenari, les estimacions de població estacional tornen a situar la Costa Brava i el seu entorn immediat al centre del mapa demogràfic real de Girona, especialment a l'estiu, quan la població efectiva de diversos municipis es dispara molt per sobre del padró.