S'ha activat una crida per localitzar familiars de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista enterrades a la fossa comuna del cementiri vell de Girona. La iniciativa vol reunir contactes, impulsar una reclamació per demanar una prospecció arqueològica i aclarir l'estat de l'espai on, d'acord amb la documentació municipal, van ser afusellades 510 persones entre el 8 de març de 1939 i el 19 de gener de 1945.
Els impulsors han habilitat el correu [email protected] per recollir informació i posar en contacte les famílies. La recerca es canalitza sobretot a través de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera, que manté oberta una via judicial per reclamar l'exhumació de víctimes enterrades en aquest mateix espai.
Una fossa amb víctimes de 153 localitats
El registre situa les víctimes en més de 140 pobles i estén el llistat a 153 localitats. D'aquestes, 141 corresponen a la demarcació de Girona i 12 són fora. Entre els municipis amb més víctimes figuren Girona amb 23, Salt amb 22, Olot amb 19, Sant Hilari Sacalm amb 16, Blanes amb 14 i Figueres amb 12.
També apareixen Arbúcies, Llagostera, Palamós, Sant Joan les Fonts i Vilobí d"Onyar, amb 10 casos cadascun. A la taula de població de naixement consten 13 persones nascudes a Sant Hilari Sacalm, 11 a Salt, 10 a Llagostera i 7 a Bescanó.
La documentació municipal situa les 510 execucions al mur sud del cementiri. El gruix de la repressió es concentra a l'inici de la postguerra, amb 369 afusellaments el 1939 i 468 en els dos primers anys. El dia amb més execucions registrades és el 28 de juliol de 1939, quan van ser afusellades 69 persones en una sola jornada. Entre les víctimes consten dues dones.
Prospecció abans de plantejar una exhumació
"Totes les persones incloses en el registre estan identificades amb nom i cognoms" - René Pacheco
Pacheco sosté que abans d'una exhumació s'ha de fer una prospecció arqueològica per determinar la profunditat de la fossa, els seus límits, l'estat de conservació de les restes i la viabilitat d'una intervenció. Sobre aquest espai es va aixecar el monument instal·lat en la dignificació de 2010, una circumstància que, al seu parer, pot haver condicionat la conservació.
Si aquesta prospecció confirmés que l'actuació és possible, el plantejament passa per estudiar una exhumació amb metodologia arqueològica, anàlisi antropològica i, si escau, comparació genètica amb familiars. De moment, no hi ha calendari públic per a una prospecció ni cap ordre d'exhumació.
Una xarxa de familiars i documentació
La crida busca localitzar persones que puguin aportar memòria oral, cartes, fotografies, documents o ADN, i que vulguin sumar-se a una reclamació formal. En aquest moment, la iniciativa està centrada a ampliar la xarxa de contactes i mesurar quin suport real pot aplegar.
"El llistat de persones enterrades a la fossa ha estat consultat per gairebé 600 persones en dues setmanes" - René Pacheco
En la relació d'oficis, els pagesos formen el grup més nombrós, amb 208 casos. La magnitud del registre i la seva dispersió territorial expliquen que la crida es dirigeixi a famílies de bona part de la demarcació i també de fora.
Antecedents de la reclamació judicial
La fossa va ser dignificada el 2010 amb la instal·lació de 510 plaques amb el nom, el cognom, l'edat, la població i la data d'afusellament de cada víctima enterrada. Aquell mateix acte va recordar també les persones que van morir a la presó provincial de Girona, situada al seminari diocesà, i que també van ser enterrades a la fossa.
Aquell any també es va senyalitzar amb un monòlit l'antiga presó, on hi ha 45 defuncions documentades i on el 1940 es calculava una població reclusa d'unes 3.500 persones.
Al web de l'associació figura com a projecte en curs una demanda presentada el febrer de 2025 per reclamar l'exhumació de vuit veïns de Llagostera executats el 1939. En una reunió informativa celebrada a Sant Hilari Sacalm el novembre de 2025, l'entitat va explicar a més que la demanda presentada als jutjats de Girona afectaria 14 veïns d'aquest municipi enterrats en el mateix espai.
El primer cas portat a judici en aquesta nova ofensiva va ser el de Delfí Sedó, veí de Bescanó afusellat el 30 de març de 1943. En aquest procediment, el jutjat va declarar nul el consell de guerra que el va condemnar i li va reconèixer la condició de víctima del franquisme, tot i que es va abstenir d'ordenar l'exhumació en entendre que aquesta decisió correspon a l'administració.
L'advocada Montserrat Vinyets ha defensat en actes públics de l'associació que la via oberta és la de la jurisdicció voluntària per sol·licitar l'exhumació dels cossos, la nul·litat dels sumaríssims i el reconeixement de les víctimes i dels seus familiars. Mentre no s'activi una actuació material sobre la fossa, el moviment segueix centrat a identificar descendents i reunir el suport suficient per fer el següent pas a Girona.