Un estudiant de 19 anys de la Universitat Autònoma de Barcelona ha reclamat 9.211,35 euros al Ministeri de Transports i a la Generalitat de Catalunya pels perjudicis que atribueix a un any i mig de retards, cancel·lacions i falta d'informació a les línies R1 i R7. David Pujol, veí de Pineda de Mar, sosté que la situació va afectar la seva salut mental i el seu rendiment acadèmic fins al punt d'obligar-lo a deixar de desplaçar-se cada dia i traslladar-se a Cerdanyola del Vallès.
La tensió del cas rau en aquest salt forçat. Pujol no reclama només per trens que no arribaven o per trajectes interromputs, sinó per haver hagut de canviar de residència per poder continuar estudiant després d'una cadena d'incidències que, en el seu relat, va convertir el trajecte entre el Maresme i la UAB en quelcom inviable.
Pujol reclama 4.500 euros per salut mental i 2.500 pel seu impacte en els estudis
La reclamació patrimonial desglossa 4.500 euros per danys a la salut mental, 2.500 euros per vulneració del dret a l'educació i pèrdua d'oportunitats acadèmiques, i 2.000 euros pel desarrelament lligat al canvi de residència. A aquesta quantitat suma el reemborsament dels abonaments de transport.
El jove vincula aquests danys a les incidències repetides a la R7 i a la combinació amb la R1, una dependència diària que es va agreujar amb les obres a Montcada Bifurcació i amb la necessitat d'encadenar transbordaments i autobusos alternatius.
En el seu relat, la rutina va acabar trencada quan va haver de traslladar-se de Pineda de Mar a Cerdanyola del Vallès per continuar els seus estudis a la UAB.
"Va ser molt dur per a mi, em va fer molt de mal mentalment. Després d'una hora i mitja de viatge em trobava que el meu tren del R7 no existia i ningú deia res" - David Pujol, estudiant, Universitat Autònoma de Barcelona
Pujol assegura que la situació li va provocar crisis d'ansietat, problemes de son i afectacions acadèmiques. També explica que va presentar entre quaranta i cinquanta reclamacions administratives prèvies davant Renfe i altres organismes, però va rebre respostes genèriques o no va obtenir contestació.
La plataforma Dignitat a les Vies veu possible un precedent si la reclamació prospera
La reclamació ja està registrada davant la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Transports. Ambdues administracions disposen de sis mesos per respondre i, si guarden silenci o rebutgen la petició, el cas pot acabar als jutjats.
Pujol manté que està disposat a arribar fins a aquest punt. "Estic molt decidit a anar a judici si cal. No ens podem permetre això. Cal fer-los pagar per tot el que ens han fet", afirma.
Des de les entitats d'usuaris, Adrià Allo, membre de Dignitat a les Vies, sosté que la xarxa encara no ha recuperat un funcionament estable i apunta que una resolució favorable a Pujol podria servir de referència per a altres afectats. En la seva valoració, la incertesa diària impedeix fins i tot organitzar el retorn a casa.
Pol Méndez, membre de la Promoció del Transport Públic, relaciona el col·lapse ferroviari amb els problemes d'habitatge i mobilitat i critica que les grans inversions no estiguin arribant al manteniment quotidià de la xarxa. El seu diagnòstic enllaça amb un cas individual que va acabar tenint conseqüències fora del transport i dins de la vida acadèmica de l'estudiant.
L'expedient reclama en total 9.211,35 euros i dóna a la Generalitat de Catalunya i al Ministeri de Transports un termini de sis mesos per contestar abans d'una possible via judicial.