La Generalitat de Catalunya ha fixat entre 2034 i 2041 l'entrada en servei de la Línia Orbital Ferroviària, una connexió de 120 quilòmetres entre Vilanova i la Geltrú i Mataró que evitarà el pas per Barcelona i travessarà el Vallès. El projecte, presentat aquest dilluns al migdia pel president Salvador Illa a Sant Sadurní d'Anoia, preveu 23 estacions noves i una inversió de 5.200 milions d'euros.
La principal novetat és que una part de la nova mobilitat arribarà abans que la pròpia línia completa. El 2032 ja es podrà viatjar de Terrassa a Martorell sense passar per Barcelona, tot i que caldrà fer transbordament a Barberà, mentre que el desplegament íntegre de l'orbital no conclourà fins al 2041.
El primer tram unirà Terrassa i Granollers el 2034
La primera fase a entrar en servei connectarà Terrassa i Granollers i enllaçarà les tres capitals del Vallès. Per fer-ho, la Generalitat aprofitarà part de les vies actuals de l'R4 entre Terrassa i Sabadell i després farà servir trams de l'R3, que es desdoblaran.
A més, el projecte inclou noves vies entre Sabadell Nord i Santa Perpètua, amb pas per Barberà, i entre Montmeló i Granollers. En aquest recorregut es construiran les estacions de Sabadell Can Llong, Can Llobet, Santiga, Montmeló Nord i Terrassa Oest a Can Boada, on també hi haurà cotxeres i taller.
En paral·lel, durant els pròxims sis anys la Generalitat reforçarà l'R8 amb una actualització de la infraestructura i un augment de freqüències. Aquesta línia també guanyarà pes com a peça de connexió de la futura orbital.
La línia sumarà 68 quilòmetres nous i tres intercanviadors
Del total de 120 quilòmetres previstos, 68 seran de nova construcció i 52 aprofitaran trams ja existents de les línies R3, R4 i R8. La Línia Orbital Ferroviària s'ha dissenyat per enllaçar corredors que avui obliguen a passar per Barcelona en molts desplaçaments entre comarques metropolitanes.
L'esquema incorpora tres intercanviadors amb altres línies ferroviàries. Seran a l'Hospital General per enllaçar amb la S1, a Volpalleres amb la S2 i a Riu Sec amb l'R4.
El Govern situa l'àrea d'influència del projecte en 3,2 milions de persones i calcula 30 milions de viatges anuals i 29.000 vehicles menys cada dia a la xarxa viària. La infraestructura s'integrarà en l'Estratègia Ferroviària de Catalunya per a la mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona.
Martorell, Mataró i Vilanova entraran després en un calendari fins al 2041
El tram entre Mataró i Granollers està previst per al 2037 i serà íntegrament d'obra nova. Tindrà estacions a Granollers Sud-La Torreta, La Roca, Argentona i tres més a Mataró.
Més tard arribarà la connexió entre Terrassa i Martorell, fixada per a finals del 2040. Aquest sector unirà el Vallès amb el Baix Llobregat mitjançant uns 15 quilòmetres de via nova seguint el traçat del Quart Cinturó, amb parades a Viladecavalls, Esparreguera, Abrera i tres estacions a Martorell.
L'últim tram a completar-se serà el de Vilafranca a Vilanova i la Geltrú, previst per al 2041 i amb traçat completament nou per Canyelles, Sant Pere de Ribes i Garraf. Un acord amb Esquerra Republicana de Catalunya per desbloquejar els pressupostos permetrà executar el tram entre Santa Perpètua de Mogoda i Terrassa, també amb horitzó del 2041.