Més de 1.700 habitatges a l'Horta de Lleida manquen de llicència urbanística vàlida malgrat estar habitades i pagar impostos. Els veïns exigeixen una via legal per regularitzar aquestes construccions davant la impossibilitat de reformar-les o vendre-les a preu de mercat.
La situació afecta aproximadament 3.100 immobles repartits en 52 partides rurals. La normativa actual només empara les edificacions anteriors a 1956 o aquelles vinculades estrictament a activitats agrícoles i ramaderes. La resta queda en un limbo jurídic que paralitza qualsevol intervenció tècnica.
El pes de la irregularitat supera al parc legal
Les dades del pla d'usos de 2017 revelen la magnitud del desajust. Només 840 cases són anteriors a la llei que va classificar la zona com a sòl no urbanitzable. Les construccions il·legals superen àmpliament les legals i compten amb cèdula d'habitabilitat malgrat el seu estatus irregular.
Francesc Montardit, president de la comissió veïnal de l'Horta, descriu el conflicte com una patata calenta per a totes les administracions implicades. Afirma que han instat la Paeria a buscar una fórmula dins del nou pla d'ordenació urbana municipal.
"No veiem una solució clara, sinó plans per a habitatges ja legals, i esperem que es trobi un encaix aviat" - Francesc Montardit, president de la comissió veïnal de l'Horta
La incertesa bloqueja la millora del patrimoni existent. Els residents no poden obtenir llicències de reforma i veuen com el seu actiu perd valor amb el pas del temps sense que existeixi un full de ruta definit per part de la Generalitat de Catalunya.
La devaluació immobiliària arriba al 50% del valor
Les conseqüències econòmiques són immediates per als propietaris. Josep Maria Esteve, president del col·legi d'agents de la propietat immobiliària de Lleida, explica que els bancs financen únicament fins a la meitat del valor taxat en aquests casos.
Aquesta restricció creditícia enfonsa el preu de venda respecte a les urbanitzacions consolidades. A més, algunes figures estan catalogades administrativament com a magatzems. En un supòsit d'expropiació forçosa, la indemnització es calcularia sota aquest criteri inferior i no com a habitatge.
Lluís de la Fuente, president de la delegació lleidatana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, confirma que a penes reben encàrrecs de rehabilitació a la zona. La falta de llicència impedeix executar obres legals i moltes estructures són autoconstruccions de baixa qualitat sense supervisió tècnica prèvia.
L'arquitecte adverteix sobre els riscos de densificar aquesta àrea rural. La introducció de nou habitatge requeriria serveis municipals complexos d'instal·lar i dificultaria l'accés dels vehicles d'emergència, encara que reconeix la lògica de les edificacions agropecuàries.
La via política també ha mostrat els seus límits recents. El grup parlamentari de Junts va presentar al·legacions al decret llei 2/2025 per permetre la regularització mitjançant plans especials. La proposta va ser rebutjada a finals de l'any passat amb els vots en contra de PSC, ERC i Comuns.
El text normatiu definitiu es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat el 26 de febrer de 2025 sense incloure la modificació sol·licitada per l'oposició. La norma manté el marc restrictiu actual per al sòl no urbanitzable.