Catalunya registra una mitjana de dos tirotejos per setmana i el 2025 aquests incidents han augmentat un 35%. El repunt coincideix, tanmateix, amb una caiguda dels homicidis comesos amb arma de foc i dels narcoassalts, segons va explicar Ramon Chacón, cap de la Comissaria General d'Investigació Criminal dels Mossos d'Esquadra.
La paradoxa que va descriure el comandament policial és que hi ha més armes i més trets, però no més atacs mortals amb aquest tipus d'armament. Chacón va vincular aquest canvi al mercat de la marihuana, que ha estès la tinença d'armes entre delinqüents que abans no les feien servir i que ara les adquireixen per defensar-se o per intimidar.
Chacón atribueix l'augment al negoci de la marihuana
En una entrevista a Catalunya Ràdio, Chacón va sostenir que el fenomen de la marihuana ha introduït més armes de foc al món delictiu. També va precisar que alguns implicats en aquest entorn criminal les compren per protegir-se dels narcoassalts.
"El fenomen de la marihuana ha provocat que en el món delictiu hi hagi més armes de foc, que determinats delinqüents que no les feien servir ara necessitin comprar-les per defensar-se dels narcoassalts" - Ramon Chacón, cap de la Comissaria General d'Investigació Criminal, Mossos d'Esquadra
El responsable de la CGIC va afegir que l'exhibició de força pesa tant com l'ús pràctic de l'arma. En la seva descripció, molts trets busquen intimidar o marcar territori més que assolir un objectiu concret.
Allà va situar escenes que, a parer del comandament policial, mostren una extensió de l'arma de foc fora dels ajustos entre grups criminals. Chacón va dir que els Mossos d'Esquadra han detectat una banalització d'aquest ús, amb trets a l'aire després de la victòria d'un equip de futbol o durant celebracions d'Any Nou.
La Guàrdia Urbana reclama armes llargues després del decomís de 12 fusells
En paral·lel, el sindicat SIP-Fepol de la Guàrdia Urbana ha demanat que les policies locals puguin usar armes llargues. El seu argument és que el reglament d'armes que regeix per a aquests cossos és del 1993 i només autoritza armes curtes.
Daniel Bernalte, secretari general del sindicat, va assegurar que els agents municipals no estan preparats per a aquest tipus de delinqüència. Per sostenir aquesta petició va citar el decomís de 12 fusells de guerra intervinguts a l'AP-7 pels Mossos d'Esquadra la setmana passada.
Els Mossos demanen compartir dades balístiques amb policies europees
Davant aquest escenari, els Mossos d'Esquadra defensen una coordinació més estreta amb altres cossos policials europeus per seguir el rastre de les màfies del narcotràfic. La proposta passa per compartir informació balística amb un sistema similar al que ja s'utilitza amb l'ADN i les empremtes dactilars.
Chacón va resumir aquesta lògica amb una altra idea sobre l'evolució del mercat criminal. "Tothom vol ser el que més intimida, el gran traficant", va afirmar el cap de la CGIC.
El sindicat SIP-Fepol fonamenta la seva reclamació en què el reglament d'armes de les policies locals vigent des del 1993 només permet a aquests cossos portar armes curtes.