La compra d'edificis sencers de més de 10 habitatges a Barcelona va caure un 31% en l'últim any i va passar de 217 operacions a 149 el 2025. L'Ajuntament vincula aquest descens a l'enduriment de la regulació sobre el mercat del lloguer i a una menor expectativa de rendibilitat per a la inversió immobiliària.
La caiguda coincideix amb un altre canvi rellevant a la ciutat. Mentre seguien en vigor els topalls del lloguer habitual des del març del 2024, la signatura de contractes de temporada es va desplomar un 53% en el quart trimestre del 2025 respecte al mateix període de l'any anterior, just quan es debatia i aprovava el límit per a aquesta modalitat.
Riera atribueix la caiguda de compres a dos anys de noves regles
Joan Ramon Riera, comissionat d'Habitatge, sosté que les regulacions desplegades en els últims dos anys han rebaixat l'atractiu d'aquest tipus d'operacions sobre finques completes. La seva lectura és que el mercat ha començat a descomptar menys marge per obtenir beneficis ràpids a partir de la pressió sobre els lloguers.
En aquest marc, Barcelona aplica límits al preu del lloguer habitual des del març del 2024 i al lloguer de temporada des del desembre del 2025. Riera també recolza la llei per prohibir la compra especulativa que ha d'aprovar el Parlament de Catalunya.
"És necessària perquè protegirà més el dret a l'habitatge" - Joan Ramon Riera, comissionat d'Habitatge
L'ajust no només apareix en la inversió sobre edificis complets. També es trasllada al preu mitjà dels nous contractes, que va baixar un 2,7% des de l'entrada en vigor de la regulació en el primer trimestre del 2024 fins a situar-se en 1.161 euros mensuals.
Sense aquests topalls, el lloguer mitjà es mouría entre 1.318,6 i 1.429,2 euros al mes. La distància entre aquest escenari i el preu finalment observat apunta a l'impacte que ha tingut la intervenció sobre els contractes que s'han signat a la ciutat.
El desfasament entre ingressos i lloguer va baixar 20 punts en dos anys
L'informe de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge afegeix una altra dada al canvi de cicle. La diferència entre els ingressos mitjans per llar i el preu mitjà dels nous contractes es va reduir en 20 punts en dos anys, en passar de 91,2 punts el 2023 a 70,4 punts el 2025.
Carles Donat, codirector de l'Observatori, emmarca aquesta millora en una lògica de contenció immediata del problema d'accés. Al seu parer, la reducció de la pressió a curt termini ha de conviure amb mesures de més recorregut sobre oferta pública i parc social.
"Reduir la crisi d'assequibilitat a curt termini, mentre que a mitjà llarg termini s'executen mesures estructurals, com l'augment del parc social d'habitatge i l'increment de la inversió pública" - Carles Donat, codirector de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge
Un altre dels moviments observats afecta al lloguer de temporada. En el quart trimestre del 2025, la firma d'aquests contractes va caure un 53% respecte a l'any anterior, en paral·lel al debat i l'aprovació de la llei que fixa un màxim per a aquesta fórmula.
Aquest retrocés encaixa amb la interpretació dels analistes del mercat recollida en el debat públic de l'habitatge, que situa part de l'ús del lloguer de temporada com una via per esquivar la regulació del lloguer habitual. La dada cobra més pes perquè arriba després de l'extensió del control a aquesta modalitat.
L'informe de l'Observatori situa en 70,4 punts el 2025 la diferència entre els ingressos mitjans per llar i el preu mitjà dels nous contractes de lloguer, enfront dels 91,2 punts registrats el 2023.