El Congrés dels Diputats va derogar dimarts el decret del Govern que obligava els propietaris a prorrogar fins a dos anys els contractes de lloguer que vencesin fins al 31 de desembre de 2027 quan ho sol·licités l'inquilí. La norma, a més, fixava que en aquests casos la pujada del preu no podia superar el 2 %.
La mesura ha estat en vigor poc més d'un mes. Durant aquest període, molts arrendataris van demanar acollir-se a aquesta ampliació extraordinària, i ara la derogació ha obert dubtes sobre l'efecte d'aquestes sol·licituds ja presentades.
Dubs sobre les pròrrogues demanades mentre la norma estava vigent
Una de les principals incògnites és què ocorre amb els inquilins que van reclamar la pròrroga dins del termini en què el decret seguia desplegant efectes. Per a Rosa Maria Garcia Teruel, professora de Dret Civil de la Universitat de Barcelona, aquestes peticions s'han de mantenir.
"Els arrendataris que han sol·licitat aquesta pròrroga de dos anualitats del contracte de lloguer i la sol·licitud del qual ha arribat a l'arrendador obtindran la pròrroga" - Rosa Maria Garcia Teruel, Universitat de Barcelona
La jurista sosté a més que, si s'obre una via judicial, l'aplicació temporal de la norma pot resultar determinant. Al seu judici, durant aquest mes i escaig el decret va ser plenament aplicable i això reforça la posició dels qui van demanar l'ampliació dins d'aquest marc.
"És possible que acabi als tribunals, però l'autoritat judicial no tindrà dubte perquè en aquest mes i escaig s'ha aplicat" - Rosa Maria Garcia Teruel, Universitat de Barcelona
Xoc jurídic entre el decret derogat i la llei d'arrendaments
No tots els experts veuen l'escenari amb la mateixa claredat. Maridalia Rodríguez, doctora en Dret i professora de Dret Civil a la UIC Barcelona, considera complexa l'aplicació futura d'un decret ja derogat, fins i tot encara que la sol·licitud s'hagués formulat quan seguia en vigor.
"Veig complexa l'aplicació d'un decret derogat que es projecta a futur" - Maridalia Rodríguez, UIC Barcelona
Rodríguez recorda que el decret afectava contractes no vençuts i avisa d'un xoc de drets important. Per una banda, el de qui invoca la pròrroga a l'empara d'una norma vigent en el moment de demanar-la. Per l'altra, el de qui defensa els seus drets en virtut de la Llei d'Arrendaments Urbans.
Des del seu punt de vista, no existeix encara una doctrina consolidada que permeti anticipar amb seguretat una solució jurídica tancada. Per això entén que l'última paraula podria acabar a mans dels jutges.
"No hi ha jurisprudència forta per estar segur des del punt de vista jurídic de quina és la solució concreta" - Maridalia Rodríguez, UIC Barcelona
El Govern demana calma i assumeix que hi pot haver litigis
La ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, va admetre aquest dimecres que tot plegat pot acabar als tribunals. Tot i així, va llançar un missatge de calma i va defensar que les persones que van sol·licitar la pròrroga mentre el decret estava vigent han quedat cobertes pel decret llei.
La ministra considera que, si finalment hi ha litigis, els tribunals s'alinearan amb el dret a l'habitatge i amb la filosofia de la norma. També ha posat a disposició dels afectats el telèfon 047 per resoldre dubtes i rebre assessorament.
La derogació va tirar endavant amb vots en contra de blindar les pròrrogues
La mesura que pretenia blindar aquestes pròrrogues va decaure amb els vots en contra de PP, Vox i Junts. A partir d'aquí, el focus queda posat en els contractes l'ampliació dels quals ja va ser reclamada durant la breu vigència del decret i en com respondran propietaris i inquilins en cada cas.
L'escenari immediat segueix obert. Mentre alguns juristes defensen que les sol·licituds presentades a temps s'han de respectar, altres creuen que la manca d'una cobertura normativa ja vigent pot desembocar en plets. Tot apunta que seran els tribunals els qui acabin aclarint l'abast real d'unes pròrrogues que, tot i haver nascut a l'empara d'una norma temporal, afecten contractes que es projecten durant anys.