El sector del transport a Tarragona travessa una crisi estructural per la manca de conductors que amenaça la cadena de subministrament local. Falten milers de professionals per cobrir les rutes de mercaderies i passatgers, un dèficit que s'ha cronificat durant els últims anys.
L'administració impulsa ara processos de regularització massiva d'immigrants, però aquesta mesura resultarà insuficient per pal·liar el buit laboral existent en el teixit empresarial tarragoní.
La regularització no cobreix els permisos necessaris
Josep Lluís Aymat, director de la Federació Empresarial d'Autotransport de Tarragona (FEAT), adverteix que la solució ha d'anar més enllà de la simple legalització administrativa de persones en situació irregular.
"Aquest país necessita immigrants i el sector també però la solució ha d'anar més enllà de la regularització." - Josep Lluís Aymat, director de la FEAT
El procés actual només beneficiarà el sector en una part mínima, ja que la majoria dels afectats manquen dels permisos professionals de conducció requerits per llei.
Els perfils qualificats són una ínfima minoria dins del col·lectiu que ara accedeix a la regularització, cosa que obliga a buscar talent en altres mercats.
Les rutes llargues espanten els treballadors
La duresa de l'ofici dissuadeix els candidats locals, els quals prioritzen la conciliació familiar enfront de salaris més alts. El transport comparteix aquesta dinàmica amb l'hostaleria o la construcció.
Les rutes de llarga distància exigeixen estar fora del domicili entre tres i quatre dies com a mínim, cosa que provoca una dissociació important de la vida familiar.
Mentre els trajectes curts permeten dormir a casa, els conductors de llarg recorregut passen jornades senceres a la carretera sense a penes contacte amb el seu entorn proper.
"La gent prefereix tenir una feina amb més qualitat de vida encara que això comporti cobrar menys diners." - Josep Lluís Aymat, director de la FEAT
Aymat reclama a l'administració facilitats urgents per importar aquests rols fonamentals, ja que l'economia regional depèn totalment de la mobilitat de mercaderies i turistes.
La indústria alimentària i el turisme necessiten flux constant, però l'absència de "volants" posa en risc la supervivència operativa d'empreses clau a la província.
La realitat imposa un límit físic a l'oferta laboral, on la disponibilitat temporal pesa més que la remuneració econòmica en la decisió dels aspirants.