Miquel Aliau Turdiu, veí nascut al Vendrell i resident a França des del 1954, ha mort als 104 anys. El seu traspàs tanca la trajectòria de l'últim membre directe d'una família marcada per l'exili i per la deportació nazi del seu pare i del seu germà després de l'entrada de les tropes franquistes a Catalunya.
La història familiar concentra aquesta doble fractura. Mentre Miquel va acabar refent la seva vida fora del Baix Penedès, Joan Aliau Turidu i Joan Aliau Vilanova, agricultors vinculats al Vendrell, van passar per camps nazis i no van recuperar la llibertat fins al 1945.
El seu pare va entrar a Agde el 1939 i va ser alliberat de Mauthausen el 1945
Joan Aliau Turidu, nascut el 1890, va fugir de Catalunya amb la seva família després de l'avançament franquista. El 1939 va ingressar al camp d'Agde i, després de ser capturat per l'exèrcit alemany el juny del 1940, va ser deportat a Mauthausen el 1941.
Allà va romandre fins a l'alliberament del camp el 1945. El seu fill i germà de Miquel, Joan Aliau Vilanova, nascut el 1919, va seguir un recorregut semblant i va ser enviat també a Mauthausen el 1941.
Un any després, els nazis el van traslladar a Dachau. També va recuperar la llibertat el 1945, després d'un itinerari de deportació que havia començat després de la fugida de la família del Vendrell.
El Vendrell va col·locar dues pedres del record al carrer de l'Om
La memòria de Joan Aliau Turidu i Joan Aliau Vilanova va quedar assenyalada el març de l'any passat amb la col·locació de dues pedres del record al carrer de l'Om. L'homenatge es va fer davant dels habitatges on havien residit els dos deportats.
Aquell acte no es va limitar a recordar les víctimes enviades a camps nazis. També va servir per evocar els qui van romandre a la localitat i van patir les conseqüències de la dictadura, amb famílies trencades per l'exili i per la separació.
Miquel Aliau Turdiu havia mantingut durant dècades el vincle amb el seu municipi natal. En una entrevista a la televisió local va recordar l'enyorança que sentia pel Vendrell i va explicar que durant anys havia format part de la colla castellera Nens del Vendrell.
La seva marxa a França es va produir el 1954, quan va deixar el Vendrell per retrobar-se amb la seva família, i aquesta dada va quedar unida a una vida que ha acabat als 104 anys després de conservar des de l'exili la referència del carrer de l'Om i dels Nens del Vendrell.