Una de cada tres estafes financeres detectades en l'entorn digital són ja suplantacions d'identitat, segons un estudi del Col·legi d'Economistes de Catalunya elaborat juntament amb la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona. Dins d'aquest bloc, el 45,5% afecta persones físiques, el 27,3% usa la imatge d'entitats privades com bancs i el 15,2% suplanta organismes públics.
La dada arriba en un moment en què la desinformació econòmica no només circula més, sinó que guanya sofisticació i condiciona decisions financeres de ciutadans i empreses. L'informe adverteix de pèrdues econòmiques, confusió i danys reputacionals, mentre detecta continguts que es presenten com a consells o serveis legítims quan no ho són.
El 23% dels continguts falsos ofereix inversions no autoritzades
L'estudi situa en el 23% el pes dels continguts falsos vinculats a serveis d'inversió no autoritzats ni supervisats. A això se suma un 13% de continguts de fiscalitat enganyosa.
En aquest àmbit tributari, el 75% dels missatges falsos gira entorn d'herències i el 25% a donacions. També s'han identificat missatges que sostenen que pagar impostos és una tonteria i peces que usen la imatge corporativa de l'Agència Tributària per fer-se passar pels seus membres.
Entre els casos detectats figura una alta freqüència de plataformes fraudulentes de compravenda d'actius financers. L'informe cita la web de criptoactius HTX, l'activitat de la qual va motivar que la borsa d'Àustria enviés un escrit a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.
L'Observatori obrirà un canal amb la CNMV i un altre amb Mossos d'Esquadra
Davant aquest escenari, el Col·legi d'Economistes de Catalunya ha posat en marxa un Observatori de les Fakes d'Economia i Empresa. L'òrgan disposarà d'un canal de denúncia amb interlocució amb la Comissió Nacional del Mercat de Valors i establirà a més una via directa amb els Mossos d'Esquadra per traslladar els casos detectats.
De Travy ha explicat que l'observatori impulsarà accions d'educació econòmica i mesures per facilitar la contrastació i verificació de la informació. El col·legi també planteja eines de verificació digital basades en intel·ligència artificial i canals àgils de denúncia i col·laboració amb institucions.
L’anàlisi inclou a més casos de phishing i altres formes de delinqüència financera a internet. En aquest context, l’entitat recomana comprovar la llista d’empreses no autoritzades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, revisar plataformes d’opinions d’usuaris com TrustPilot o Rankia i recolzar-se en eines d’intel·ligència artificial i verificació.
Víctor Bottini, president de la Comissió de Màrqueting i Comunicació del Col·legi d'Economistes de Catalunya, ha demanat que les desinformacions es denunciïn a través del formulari de reclamacions de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, davant dels Mossos d'Esquadra i també a les xarxes socials.