La seu de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Tarragona va acollir aquest dilluns a la tarda la presentació del llibre El poder de la veritat de Nevenka Fernández. L'autora va compartir la seva experiència personal davant d'una audiència composta majoritàriament per dones.
Més de 100 persones van assistir a l'acte que va servir com a avantsala del festival feminista Teta Fest. L'ambient a la sala va reflectir l'expectació generada per una de les denúncies per assetjament més mediàtiques de la història recent d'Espanya.
Una condemna pionera contra el batlle
Fernández ocupava el càrrec de regidora d'Hisenda a l'Ajuntament de Ponferrada quan va decidir interposar una denúncia l'any 2000. Va acusar l'aleshores alcalde Ismael Álvarez d'exercir assetjament sexual i laboral contra ella durant el seu mandat.
La justícia va dictar sentència dos anys després i va condemnar el regidor a nou mesos d'inhabilitació especial per a càrrec públic. També li va imposar el pagament d'una multa econòmica pels delictes comesos.
"Sé que estic viva perquè vaig denunciar" - Nevenka Fernández, autora
Les conseqüències d'aquella decisió judicial no van ser immediates ni senzilles per a la denunciant. Va patir un intens assetjament processal que la va obligar a abandonar la seva vida a Espanya.
Es va exiliar primer a Anglaterra i posteriorment es va establir a Irlanda, on resideix actualment. La seva reconciliació amb aquells fets traumàtics va arribar a mitjans de la dècada del 2010 després d'iniciar processos de teràpia i meditació.
La vulnerabilitat com a eina de supervivència
Durant el col·loqui moderat per la periodista Cristina Artacho l'autora va confessar que de vegades parla de si mateixa en tercera persona. Aquesta distància lingüística l'ajuda a gestionar la intensitat dels seus records.
Acceptar la vulnerabilitat la converteix en un superpoder segons va explicar Fernández davant els assistents. Va insistir en la necessitat vital de continuar parlant per sanar les ferides provocades per la violència masclista.
La seva visió sobre l'agressor ha evolucionat amb el temps cap a una postura distant però compassiva. Considera que deu resultar terrible viure sent un covard i va afirmar que ja no necessita el perdó del seu assetjador.
"Demanar perdó a un perfil narcisista és com demanar la lluna en un pou" - Nevenka Fernández, autora
La cultura actual continua sent masclista i les institucions actuen sovint com a niu d'aquestes dinàmiques tòxiques. El feminisme representa per a ella una qüestió de cors sans i no una lluita entre gèneres.
Debat institucional i jurídic previ
Abans de la xerrada principal va tenir lloc una taula rodona amb el degà de l'ICAT David Rocamora. Van participar també les presidentes de la Comissió d'Igualtat del col·legi Jennifer Macía i Begoña Cajaraville.
La consellera d'Igualtat de l'Ajuntament de Tarragona María Cecilia Mangini va intervenir en el debat. Els ponents van abordar la urgència d'assolir avenços reals en el sistema judicial i millorar l'acompanyament a les víctimes.
Diverses veus del públic van agrair l'honestedat mostrada per Fernández durant la ronda de preguntes. El seu cas transcendeix el literari amb la pel·lícula Soy Nevenka del 2024 i la docuserie homònima del 2021.
La figura d'Ismael Álvarez roman vinculada a aquest relat de resistència institucional. La sentència del 2002 va marcar una fita però el cost personal per a la víctima va incloure el desterrament voluntari de la seva terra.