L'Espai Fundació Telefónica va acollir el dilluns 11 de març de 2026 una nova sessió del Fòrum TELOS, emmarcada en l'Observatori de Drets Digitals. L'acte va reunir dos referents internacionals en neurociència per analitzar l'impacte de les neurotecnologies i les xarxes socials sobre el cervell humà.
Debat sobre neurotecnologies i drets digitals
El neuròleg Álvaro Pascual-Leone, catedràtic a l'Escola de Medicina de Harvard, i el neurocientífic Mariano Sigman, investigador i divulgador internacional, van participar en el debat. Pascual-Leone va definir les neurotecnologies com a mètodes capaços de llegir o escriure al cervell, incloent-hi tècniques com l'estimulació magnètica o elèctrica, ultrasons, implants i procediments genètics.
Pascual-Leone va subratllar que milers de pacients amb depressió resistent milloren actualment gràcies a aquests avenços. Tanmateix, va advertir sobre els riscos associats a intervencions irreversibles i la urgència d'establir regulacions abans que el desenvolupament tecnològic avanci sense control.
"Si creues el riu, has anat massa lluny" - Álvaro Pascual-Leone, Escola de Medicina de Harvard
Xarxes socials i control volitiu
Durant la sessió, Mariano Sigman va abordar el disseny de les xarxes socials i la seva influència directa sobre el sistema de recompensa cerebral. Va explicar que aquestes plataformes activen circuits dopaminèrgics relacionats amb la motivació i l'expectativa, cosa que pot afectar la capacitat d'autocontrol dels usuaris.
"Les xarxes socials estan dissenyades per actuar directament sobre el sistema de recompensa del cervell, activant circuits dopaminèrgics vinculats a la motivació i l'expectativa" - Mariano Sigman, neurocientífic
Sigman va descriure aquests entorns digitals com un "fentanil digital" i va alertar que l'autoregulació individual no sempre resulta suficient, especialment en menors. L'investigador va defensar la necessitat de marcs regulatoris més estrictes per protegir els usuaris més vulnerables.
Futur de la lectura i escriptura cerebral
Pascual-Leone va afegir que la qüestió central no és si serà possible llegir o escriure al cervell, sinó quan i en quin grau. Segons el neuròleg, aquesta capacitat podria ampliar-se de manera significativa en les pròximes dècades, cosa que planteja nous reptes ètics i legals.
L'Observatori de Drets Digitals impulsa el debat
L'Observatori de Drets Digitals, una iniciativa publicoprivada impulsada per Red.es i adscrita al Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, va organitzar la trobada. El seu objectiu és fomentar el debat multidisciplinari i promoure la implementació efectiva de la Carta de Drets Digitals en un context tecnològic en constant acceleració.
La trobada completa està disponible a la mediateca de l'Espai Fundació Telefónica.