Abandonar WhatsApp, Gmail, Google Drive o Dropbox és la recomanació que planteja l'expert en tecnologia i ciberseguretat Ben van der Burg per reduir la dependència de grans empreses nord-americanes i protegir millor la privacitat de les dades.
La paradoxa és que la normativa europea de protecció de dades conviu amb la CLOUD Act dels Estats Units, una llei que pot obligar companyies amb presència en aquest país a entregar informació. Aquí entra el debat sobre la sobirania digital, entesa com el control real que manté l'usuari sobre les seves pròpies dades.
La CLOUD Act empeny la cerca de serveis europeus
Van der Burg situa el problema en l'ús quotidià d'eines que concentren correu electrònic, missatgeria, fitxers i documents en mans d'unes poques companyies. La seva proposta passa per substituir aquestes plataformes per alternatives desenvolupades a Europa.
En el correu electrònic, Proton Mail apareix com una de les opcions citades. L'empresa té seu a Suïssa i basa el seu servei en el xifratge d'extrem a extrem, una fórmula que impedeix que el propi proveïdor accedeixi al contingut dels missatges.
També figura Tuta, desenvolupada a Alemanya, com a relleu de Gmail. L'alternativa manté les funcions bàsiques del correu xifrat sense sortir de l'entorn europeu.
Per a la missatgeria, el focus és limitar l'exposició de dades personals. Threema, també suïssa, permet usar l'aplicació sense vincular-la a un número de telèfon.
Olvid, creada a França, afegeix una altra capa a aquesta idea perquè prioritza la seguretat de la identitat i la minimització de les dades exposades. El canvi, en ambdós casos, busca rebaixar la informació que l'usuari lliura des del primer accés al servei.
Nextcloud permet decidir on es guarden fitxers i calendaris
En l'emmagatzematge i la gestió de documents, l'alternativa assenyalada és Nextcloud. L'eina permet guardar arxius, calendaris i documents amb un major control sobre la ubicació física de la informació.
Eixa capacitat de decidir on residixen les dades forma part del concepte de sobirania digital. No es limita a triar una aplicació diferent, sinó a conservar marge de decisió sobre qui pot accedir a la informació i sota quina legislació queda emparada.
El canvi, tanmateix, no resulta immediat. Els usuaris mantenen els seus contactes, els seus arxius i les seves rutines de treball en les plataformes que ja utilitzen, cosa que dificulta traslladar de cop converses, correus i documents a nous serveis.
Per això la substitució d'aquestes eines sol avançar de forma gradual, amb el correu, la missatgeria o l'emmagatzematge migrant a ritmes diferents segons cada ús. Entre les opcions citades per Ben van der Burg per a aquest relleu figuren Proton Mail i Tuta per al correu, Threema i Olvid per a la missatgeria i Nextcloud per a fitxers, calendaris i documents.