El Tribunal Suprem ha confirmat la sanció imposada per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades a Institucions Penitenciàries. S'anul·la la sentència de l'Audiència Nacional que prèviament havia donat la raó a l'organisme penitenciari en aquest litigi.
La controvèrsia jurídica va néixer d'una indisposició mèdica soferta per Carlos Caraduje. Aquest funcionari del Centre Penitenciari de Lanzarote es va absentar del seu lloc de treball a l'abril de 2019.
La direcció del centre va exigir a l'empleat que aportés el diagnòstic concret i el tractament mèdic aplicat durant les seves baixes. El treballador es va negar rotundament a facilitar aquesta informació clínica detallada.
"Aquestes dades pertanyen a la seva intimitat personal" - Carlos Caraduje, funcionari penitenciari
Davant la negativa del funcionari a revelar el seu historial clínic, l'administració va deduir els dies d'absència directament de la seva nòmina. Aquesta mesura disciplinària va desencadenar la intervenció de les autoritats de protecció de dades.
La sol·licitud constitueix tractament de dades
L'Agència Espanyola de Protecció de Dades va sancionar al juny de 2020 la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries. Va considerar que existia una infracció clara dels principis relatius al tractament d'informació sensible.
L'Advocat de l'Estat va defensar davant els tribunals que qualsevol gestió administrativa requereix ineludiblement l'obtenció prèvia de la dada personal. Aquesta tesi va ser acceptada inicialment per la sala contenciosa-administrativa de l'Audiència Nacional el maig de 2024.
L'AEPD va recórrer aquesta decisió al·legant que la sentència era contrària a la doctrina fixa del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. L'alt tribunal espanyol ha acabat donant la raó a l'agència reguladora.
"Contrària a la doctrina fixada pel TJUE" - Agència Espanyola de Protecció de Dades
Els magistrats del Suprem han establert que existeix tractament de dades des del mateix instant en què l'Administració sol·licita l'entrega dels mateixos. No cal arribar a emmagatzemar-los o analitzar-los perquè es configuri la vulneració.
La sentència destaca que la petició afecta dades de caràcter personal perquè revelen informació essencial sobre l'estat de salut. Vulnera el principi de minimització del RGPD exigir més detalls dels estrictament necessaris.
El tribunal argumenta que el centre de treball podia controlar l'absentisme laboral mitjançant els justificants mèdics estàndard. Aquests documents acrediten la baixa sense necessitat de conèixer el tractament concret ni el diagnòstic específic.
Set magistrats signen la sentència
La resolució compta amb la signatura unànime dels set membres de la sala. José Manuel Bandrés Sánchez-Cruzat, Eduardo Calvo Rojas, Diego Córdoba Castroverde, José Luis Gil Ibáñez, Berta María Santillán Pedrosa, Juan Pedro Quintana Carretero i Margarita Beladiez Rojo componen el panel judicial.
La sentència confirma l'advertiment imposat originalment per l'AEPD a la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries. La victòria legal de l'agència reforça els límits a l'accés empresarial a la història clínica dels empleats.
La justícia ha resolt el conflicte sense imposició de costes a cap de les parts enfrontades. El funcionari va aconseguir protegir la seva privacitat enfront de la ingerència administrativa en els seus assumptes mèdics més sensibles.